Crítiques i Parentiu en l'Impost de Successions (ISD)
Crítiques a l'ISD des del Criteri d'Eficiència
Es critica l'ISD perquè, en última instància, reprodueix l'anomenada paràbola bíblica del fill pròdig. Per la mateixa porció hereditària, el fill que ha treballat amb el pare en una activitat que podem suposar socialment productiva com és una empresa, pagarà més impost sobre successions perquè té un patrimoni previ major que el germà. La crítica és que el sistema fiscal, deixant de banda tota consideració de caire moral sobre ambdós comportaments, castiga l'esforç productiu.
Ens trobem davant un trade-off o compromís entre eficiència i equitat. El que és perfectament defensable des de l'equitat xoca amb el criteri de l'eficiència.
Com que les herències solen rebre's en forma de diferents classes d'actius i, per tant, d'un nivell de liquiditat variat, però l'administració tributària cobra l'impost en diners, alguns subjectes passius de l'ISD poden haver de vendre's una part de l'herència per convertir-la en diners i així poder pagar a la hisenda pública.
L'impost no és neutral en les decisions econòmiques. Però el cas pot ser més greu en el cas de la transmissió per herència o donació d'empreses familiars. El pagament de l'impost podria significar desfer l'empresa.
En el cas de l'ISD espanyol, per exemple, aquest és el motiu que aquestes transmissions hereditàries estiguin virtualment exemptes de l'impost, sempre que es compleixin certs requisits per assegurar que l'empresa no es fragmenta o es desfà.
La Relació de Parentiu en l'Impost de Successions (ISD)
Per modular la quota de l'impost de successions, s'utilitza el vincle de parentiu que relaciona el causahavent o donant amb l'hereu o donatari. Com més pròxima és la relació de parentiu, menor és la quota de l'ISD, per a una mateixa situació donada de quantia de la porció hereditària i el patrimoni preexistent. En el cas espanyol s'arbitren unes reduccions de la base imposable que són més grans en funció del grau de proximitat:
- Descendents.
- Col·laterals de segon i tercer grau (germans, oncles, ties, nebots).
- Restants casos més llunyans o sense parentiu.
Des del punt de vista de l'equitat, aquesta és una variable que no hauria de figurar en l'impost de successions.
Subjau aquí una justificació basada en l'eficiència. En efecte, subjau la idea que les decisions econòmiques de les persones, com ara estalviar o consumir, no tenen com a horitzó temporal la vida de la pròpia persona sinó la dels fills o altres parents.