Cuba 1878–1898: causes, revoltes i Guerra Hispanoamericana

Cuba després de la Pau de Zanjón de 1878, els cubans esperaven reformes que els atorguessin representació política a les Corts, la participació en el govern de l'illa, la llibertat de comerç i l'abolició de l'esclavitud. El Partit Liberal de Sagasta es va mostrar favorable a introduir millores, però només va abolir l'esclavitud i hi va haver una forta pressió dels grups econòmics espanyols amb negocis a Cuba.

El 1893, l'intel·lectual José Martí va fundar el Partit Revolucionario Cubano amb l'objectiu d'assolir la independència. El Partit Revolucionario Cubano va tenir un gran suport exterior, sobretot dels Estats Units. El govern espanyol va elevar les tarifes aranzelàries per als productes a Cuba que no fossin espanyols, perjudicant els Estats Units, ja que mentre les seves vendes eren penalitzades amb forts aranzels, els Estats Units compraven gairebé el 90% de les exportacions cubanes. El president nord-americà William McKinley va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans si Espanya no retirava els aranzels.

El 1879 es va produir la Guerra Chiquita, una insurrecció derrotada fàcilment per l'exèrcit espanyol. Pocs anys després, el 1895, es va produir el Grito de Baire, que va ser un nou aixecament.

Intervenció i intents de conciliació

Cánovas del Castillo va enviar a Cuba tropes comandades pel general Martínez Campos, que no va aturar la rebel·lió i va ser substituït per Valeriano Weyler, qui va introduir una forta repressió. El 1897, després de la mort de Cánovas del Castillo, el nou govern liberal va confiar el comandament a Ramón Blanco, qui va cercar una estratègia de conciliació declarant l'autonomia de Cuba, el sufragi universal masculí, l'autonomia aranzelària i la igualtat entre peninsulars i cubans; però ja era massa tard i els independentistes no la van acceptar.

Escalada cap a la guerra i conseqüències

Els Estats Units van donar suport als independentistes cubans i van enviar a l'Havana el cuirassat Maine, que va patir una explosió de la qual es va culpar Espanya. Llavors els Estats Units van enviar a Espanya un ultimàtum perquè retirés les seves forces de l'illa; Espanya no ho va acceptar i va començar així la guerra hispano-nord-americana, en la qual hi va haver una derrota espanyola a la batalla de Santiago. Finalment, el 1898 es va signar la Pau de París, per la qual Espanya perdia Cuba, Puerto Rico i les Filipines, que esdevenien protectorats americans.

Resum de les demandes i les conseqüències

• Demandes dels cubans: representació política, participació en el govern de l'illa, llibertat de comerç i abolició de l'esclavitud.
• Mesures espanyoles: certes reformes limitades, elevació d'aranzels i fortes intervencions militars.
• Escalada internacional: suport extern als independentistes (sobretot dels Estats Units) i l'incident del Maine.
• Resultat final (1898): derrota espanyola i pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines amb la signatura de la Pau de París.

Nota: Aquest text recull i corregeix l'exposició cronològica dels fets entre 1878 i 1898, amb noms, dates i circumstàncies rellevants per comprendre les causes i la culminació del conflicte que va portar a la pèrdua de les colònies espanyoles a Ultramar.