La Cultura Humana: Orígens, Evolució i Impacte dels Instruments
Inicis i Evolució de la Cultura Humana
La cultura humana es comença a desenvolupar a partir de la primera i segona ordre de funció instrumental. L'Homo habilis va ser capaç de superar la funció instrumental de segon ordre quan va fabricar els primers instruments amb finalitats adaptatives per facilitar la supervivència. Quan la seva supervivència va estar assegurada, van aparèixer manifestacions culturals sense finalitat adaptativa i van començar a desenvolupar pautes de comportament religiós, social o artístic. Per exemple, quan van començar a enterrar els morts o a pintar en les coves.
Amb el pas del temps, degut a la complexitat de les manifestacions culturals, Edward B. Tylor va proposar la següent definició de cultura:
«Conjunt de produccions humanes que comprèn coneixements, creences, art, moral, dret i qualsevol hàbit o capacitat adquirits per l'ésser humà com a membre d'una societat.»
Humanització i Hominització: Conceptes Clau
Per entendre l'evolució humana, és fonamental diferenciar entre dos processos:
- Hominització: Conjunt de canvis morfològics que es produeixen al llarg de l'evolució i desemboquen en l'espècie humana com una espècie perfectament acabada i diferenciada.
- Humanització: Procés mitjançant el qual l'home es converteix en creador de cultura, transformant el medi natural segons els nostres interessos.
Tots els animals mantenen els mateixos patrons de conducta i adaptació, que venen determinats per l'instint (pauta de conducta establerta genèticament, innata, invariable i comuna, i és el contrari de conducta apresa o adquirida). L'ésser humà, en aquest sentit, ha evolucionat considerablement cap a formes de vida més riques i diferenciades. És un procés lent al principi, però al mateix temps que avancem es fa més ràpid. La conclusió és que l'animal només té naturalesa, mentre que l'ésser humà té naturalesa i cultura.
Cultura i Ús d'Instruments: Fites Evolutives
La cultura es defineix com l'acció apresa mitjançant la qual transformem el medi per assolir una millor adaptació o satisfacció, un procés que cada vegada és més ràpid i poderós.
L'ús d'instruments es considera una de les primeres manifestacions culturals, ja que transformem un objecte natural i li donem una funció que en la natura no té. Es pensava que l'ús d'instruments era exclusiu dels humans, però quan va sorgir l'etologia (ciència que estudia el comportament animal), va demostrar que alguns animals també els feien servir.
No obstant això, hi ha una distinció crucial en la funció instrumental:
- Funció instrumental de primer ordre: Capacitat d'usar instruments, però no de fabricar-los.
- Funció instrumental de segon ordre: Capacitat de fabricar instruments emprant-ne un altre (exclusiva de l'ésser humà).