Cultura Humana, Psicoanàlisi i Filosofia de la Ment
La cultura humana i les seves característiques
La cultura humana l'aprenem; no existeix independentment dels individus. La cultura és simbòlica, és una forma de comunicació entre els éssers vius. La cultura sotmet a la natura. La cultura és general i específica. La cultura ho abraça tot. La cultura és compartida. La cultura és adaptativa i mal-adaptativa.
Transformacions i processos culturals
- Mutació cultural: introducció de continguts nous o modificació dels existents (intenció voluntària = invenció; involuntària = errors del procés d'imitació).
- La transmissió: vertical (de pares a fills) o horitzontal (mateixa generació).
- La difusió: es produeix de manera espontània.
- La deriva cultural: cultura que es fragmenta en grups o subgrups.
- Selecció cultural: es produeix quan les innovacions culturals que resulten eficaces es mantenen.
L'estructura de la personalitat segons Freud
Allò: és l'agent obscur, primitiu, pulsional i inaccessible de la personalitat. Només regula el principi del plaer. És totalment inconscient, irracional i il·lògic.
Jo: sorgeix de l'allò; és l'aplicació intel·ligent del principi del plaer i el principi de la realitat. La seva tasca és l'autoconservació de l'individu; interposa el pensament entre el desig i l'acció.
Superjo: consisteix en l'interiorització de les prescripcions paternes; és la veu dels pares i configura la pròpia consciència moral. Es fa conscient i vigila i controla el jo.
Filosofia de la ment: Dualisme i Monisme
- Dualisme: Ment i cervell són dues realitats diferents; l'ànima està allotjada al cos.
- Monisme: Una sola realitat amb dues cares; es dona una identitat entre el cos i l'ànima, entre cervell i ment.
- Espiritualista: tot és mental.
- Materialista: la ment no es pot separar dels fenòmens físics.
- Conductisme: totes les accions s'expliquen com a respostes dels estímuls físics.
- Teoria de la identitat: el cervell és un ordinador fruit d'una evolució biològica.
- Funcionalisme: no redueix els processos mentals a processos neurofisiològics, perquè un procés mental no es defineix per allò de què està format, sinó per la funció que realitza.
- Dualisme de propietats: una pròpia realitat física que té diferents propietats físiques i mentals.
- Personalisme: la persona com a una sola unitat amb parts espirituals i corporals.