Dadaisme, Surrealisme, Cubisme i Futurisme
Les Avantguardes del Segle XX: Context i Corrents
L'esclat de la Gran Guerra (1914-1918) va produir en els ambients intel·lectuals i artístics un esmicolament d'opcions i actituds de protesta i, alhora, d'evasió dels conflictes i les tragèdies humanes. Aquest context va desembocar en dos grans corrents: els que potenciaven les avantguardes (amb una actitud de protesta i ruptura) i els simbolistes que creaven la poesia pura (amb una tendència més evasiu i estètica).
Autors destacats de les avantguardes: J.V. Foix i Joan Salvat-Papasseit.
Autors simbolistes: Josep Sebastià Pons (Canta Perdiu).
Altres autors rellevants: Josep Maria de Sagarra (El Comte Arnau), Tomàs Garcés i Clementina Arderiu.
Dadaisme: Rebel·lia i Nihilisme
El Dadaisme va aparèixer a Zuric, Suïssa, entre 1916 i 1922, amb Tristan Tzara com a fundador. Va ser una oposició al passat violent de la Primera Guerra Mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules i sons, fet que fa difícil trobar-li la lògica. Es distingeix per:
- La inclinació cap a allò dubtós, el terrorisme, la mort i el nihilisme.
- Allò fantasiós.
- La cerca de renovar l'expressió mitjançant l'ús de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejables.
- Una tònica general de rebel·lia o destrucció.
Surrealisme: L'Exploració de l'Inconscient
El Surrealisme va sorgir a França amb André Breton, qui, seguint Sigmund Freud, es va interessar per descobrir els mecanismes de l'inconscient i sobrepassar allò real per mitjà d'allò imaginari i irracional. Es caracteritza per:
- Pretendre crear un home nou.
- Recórrer a la crueltat i l'humor negre amb la finalitat de destruir tots els matisos sentimentaloides.
- A pesar de ser constructiu, els aspectes de la conducta moral humana i les seves manifestacions no són del seu interès.
Cubisme: La Realitat des de Múltiples Enfocaments
El Cubisme va néixer a França i va ser encapçalat per Guillaume Apollinaire. Les seves principals característiques consisteixen en:
- L'associació d'elements impossibles de concretar.
- El desdoblament de l'autor.
- La disposició gràfica de les paraules.
- La substitució d'allò sentimental amb l'humor i l'alegria.
- El retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.
Futurisme: Velocitat, Màquina i Revolució
El Futurisme va sorgir a Milà, Itàlia, de la mà de Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment trencava amb la sintaxi, el ritme i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la poesia el valor, l'audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada. Tenia com a postulats:
- L'exaltació d'allò sensual, allò nacional i guerrer.
- L'adoració de la màquina.
- El retrat de la realitat en moviment.
- L'objectiu d'allò literari.
- La disposició especial d'allò escrit, amb la finalitat de donar-li una expressió plàstica.
És dels pocs moviments en què el manifest programàtic (de Marinetti, escriptor, el 1909) precedeix l'expressió plàstica.