Darwinisme Escolar: Anàlisi i Alternatives al Currículum Tradicional

Magisteri8,04 KB

Darwinisme Escolar: Anàlisi i Alternatives

En la nostra societat, la cultura acadèmica transmesa a l'escola constitueix un factor important de distinció social, ja que no és neutra sinó que és la cultura pròpia dels grups dominants. Quan parlem de cultura, no ens referim exclusivament a continguts sinó també a regles jeràrquiques, ritme i criteri. Davant d'una situació així, s'han plantejat diferents alternatives com l'educació compensatòria i el currículum flexible i optativitat:

Educació Compensatòria i Currículum Flexible

L'Educació Compensatòria es basa en la teoria que determinats xiquets sofreixen un dèficit formatiu, que és necessari compensar. Cal elaborar programes especials que donen coneixements que ja deurien tindre. En el currículum flexible, aquest s'ha d'adaptar a les necessitats de cada classe social i cultural, i els nens han d'anar augmentant de manera progressiva l'optativitat. Aquesta provoca la marginació d'altres coneixements que els podria facilitar un ventall més ample de possibilitats. Per solucionar-ho, no només cal adaptar continguts al marc escolar, també processos i ritmes. No es tracta de reduir sinó de potenciar formes diferents; no consolidar desigualtats sinó de lluitar contra elles. Per superar aquest model darwinista és necessari fomentar alternatives que no estiguen basades en la garbella i selecció.

Funcions de l'Avaluació: Control i Sistema

Funcions de l'Avaluació: Control: Regla d'autoritat, principal motiu pel qual el professorat realitza exàmens. Aquesta imposició d'autoritat s'ha substituït per la idealització d'arribar objectivament a qualificar el pensament, processos d'aprenentatge o actituds de l'alumne, sent evident que si molts alumnes no estiguessin sotmesos a que siga jutjada la seua valia augmentaria la participació i implicació escolar. La conseqüència és que abans d'avaluar, els educadors han de preguntar per les característiques del control i poder que exerceixen a l'aula.

Avaluació com a sistema: Procés en el qual l'educador s'ha de preguntar què, quan i com. En aquest sistema, es registra tot el conjunt d'observacions i aprenentatges dels alumnes. En estes formes, és important que els educadors no s'obsessionen en quantificar-ho, sinó que utilitzen la comunicació com a base de valoració de processos educatius.

Contingut Curricular: Perspectives

Què s'entén per contingut curricular?

  • Postner: Cos de coneixements per a transmetre als estudiants en institucions educatives.
  • Popkewitz: No han de reduir-se als coneixements formals organitzats en el currículum. Han d'incloure elements de la cultura que impregnen la vida i consciència de la gent, estructurats a través de la seua participació en les relacions socials (context).
  • Coll: Conjunt de sabers o formes culturals, l'assimilació o apropiació dels quals pels alumnes és considerada essencial per al seu desenvolupament i socialització.
  • Junta d'Andalusia: Contingut = objectius d'E-A que la societat considera útils i necessaris per a promoure el desenvolupament personal i social de l'individu.
  • Constructivistes: On realitzen aprenentatges significatius. Consideren els continguts com una cosa quasi física, independent de qui ho ensenya i aprèn i el context on té lloc l'activitat.

El Currículum: Projecte Curricular d'una Societat

En societats amb una divisió del treball feble i cultura homogènia no fa falta crear “artefactes” específics. En societats com la nostra cal crear “textos” que representen el món social.

Perspectives sobre el Coneixement i el Currículum

Perspectiva filosòfica:

  • Coneixement: Cos d'enteniment rebut i no negociat.
  • Objecte de recerca: Coneixement vàlid. El currículum més adequat té un predomini de components intel·lectuals.
  • Finalitat: Coneixement de la realitat.

Perspectiva sociològica:

  • El contingut del currículum és un producte social.
  • El currículum és relatiu, depèn del moment històric, com una societat selecciona, classifica, distribueix, transmet sabers de l'ensenyament, formes de control social.

D'on Procedeixen els Continguts Escolars?

  • Disciplines (mates): El mestre és intermediari entre fenòmens de ciència i els seus coneixements davant els estudiants. Fer essencials els coneixements.
  • Cultura (formes de pensar i viure d'una societat): Introduir als estudiants en el coneixement de la seua cultura com a sistema de pensament. Coneixement com a estructura del pensament creatiu i del judici.

Competències en Educació

Què Entenem per Competència?

Capacitat, habilitat per a efectuar tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat, per mitjà de mobilitzar estudis, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada (global).

En Educació: Intervenció eficaç en els diferents àmbits de la seua vida per mitjà d'accions, en els quals mobilitzen al mateix temps i de forma interrelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

Característiques de l'Ensenyament de Competències

  • Funcionalitat: Útil per a la pràctica, té sentit i ajuda a aprendre altres coses noves.
  • Complexitat: De situacions en les quals s'ha d'aplicar.
  • Caràcter procedimental.
  • Constituïdes per components que s'han d'ensenyar de manera diferenciada (diferenciar àrees: mates, lleng).

Resposta Metodològica

Les disciplines no són suficients per entendre les competències. Necessitat d'un àrea comú. Els mètodes de l'ensenyament de les competències han de tenir enfocament. Avaluació de competències = avaluació de processos en la resolució de situacions–problema.

Per Què Hem de Parlar de Competències?

  • Funció social de l'ensenyament:
  • Propedèutica → objecte coneixement
  • Funció integral orientadora → objecte competència

Procés d'una Acció Real Competent

Situació real – obliga a intervenir i qüestiona o planteja problemes que s'han de resoldre / Anàlisi situació → selecció esquema d'actuació ↑ A B C D actuació flexible (aplicació esquema d'actuació a altres situacions)

Quines Competències?

  • Delors: Saber, saber fer, saber ser, saber conviure.
  • Deseco: Interactuar, actuar autònomament, utilitzar les eines.
  • C. Basc: Pensar, aprendre, comunicar, conviure, ser un mateix, fer i emprendre.
  • LOE: Comunicativa, lingüística i audiovisual, artística i virtual, tractament d'informació i digital, matemàtica, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i interacció amb el món físic, social i ciutadana.

Ensenyament de Competències

Situació real (dalt) → Fases:

  • Situació de la realitat
  • Problemes o qüestions
  • Anàlisi de com resoldre'ls
  • Selecció esquema d'actuació (EA)
  • Procés d'aprenentatge de l'EA i components
  • Aplicació de l'EA en la situació de la realitat objecte d'estudi
  • Aplicació de l'EA en situacions diverses

Avaluació de Competències

Capacita comprensió i anàlisi → anàlisi S-P // Capacitat de coneixement i selecció d'EA apropiat → selecció EA // Avaluació de competència i Resposta a la situació – problema → actuació flexible i estratègica

Descarregar

PDF Word HTML