David Hume: Empirisme, Teoria del Coneixement i Crítica a la Metafísica

Filosofia i ètica3,8 KB

Empirisme i David Hume: Teoria del Coneixement

1. L'Empirisme Filosòfic

L'Empirisme és un corrent filosòfic en què tot el coneixement prové de l'experiència (sentits o percepció).

Característiques de l'Empirisme

  • Coneixem la realitat a partir d'idees.
  • El límit del coneixement és l'experiència (a través dels sentits).
  • No existeixen les idees innates.
  • Les matemàtiques tenen certesa absoluta.

Paper de la Ment

La ment rep les impressions de forma passiva. Això és contradictori amb el racionalisme, que defensa que les idees innates són la font del coneixement.

2. David Hume: El Tractat de la Naturalesa Humana

Objectiu del Tractat

L'objectiu del Tractat de la naturalesa humana és l'estudi de l'ésser viu mitjançant la introducció del mètode experimental.

Teoria del Coneixement: Les Percepcions

Les percepcions es divideixen en dos tipus:

  1. Impressions: Són les dades immediates de l'experiència (internes o externes, obtingudes pels sentits).
  2. Idees: Són els records o imatges de les impressions.

Criteri de Significació

Totes les idees deriven d'una impressió corresponent. Si hi ha un terme del qual no trobem una impressió, aquest terme no té significat.

La Raó i els Tipus de Coneixement

La raó proporciona dos tipus de coneixement:

  • Qüestions de fet: És una proposició que ens dona un coneixement del món i que, si la neguem, no es produeix cap contradicció lògica.
  • Relacions d'idees: Proposició basada en l'associació d'idees que ens dona la raó sense recórrer a l'experiència (ex. matemàtiques).

Facultats que fan reaparèixer les idees

Dues facultats fan reaparèixer les impressions com a idees en la ment:

  • La memòria.
  • La imaginació.

3. Crítica al Coneixement i la Causalitat

Arguments de la Crítica

Hume utilitza tres arguments principals:

  1. L'aplicació del criteri de significació.
  2. Les qüestions de fet no són reductibles a relacions d'idees.
  3. Podem concebre múltiples efectes a una mateixa causa (crítica a la causalitat necessària).

Conclusions sobre la Causalitat

Nosaltres creiem que el futur es comportarà com el passat, però no hi ha una connexió necessària entre causa i efecte. L'hàbit o costum és el que ens fa creure que la naturalesa és regular. No és la raó la guia de la vida, sinó el costum.

4. Crítica a la Metafísica i Conseqüències

Crítica al Jo, Déu i el Món

Hume considera que els conceptes de Jo, Déu i Món no tenen significat, ja que no deriven d'una impressió:

  • El Jo: És una successió d'actes psíquics, sense una supraestructura que els englobi. Per Hume, tenir sentiments o sensacions és com si tu fossis la pròpia sensació.
  • Déu: No el percebem, per tant, no pot ser objecte del coneixement, sinó de creença.
  • El Món (Substància): No l'observem directament, sinó que observem coses o objectes particulars del món.

Conseqüències Filosòfiques

Aquesta crítica condueix a diverses posicions:

  • Fenomenisme: No hi ha res més enllà dels fenòmens (les impressions).
  • Escepticisme: No podem saber si hi ha una realitat metafísica extramental i, pel que fa a la realitat física, només tenim creences.
  • Solipsisme: Totes les meves impressions són subjectives i no hi ha res diferent a elles.

Descarregar

PDF Word HTML