David Hume: Lleis d'Associació d'Idees i Crítica a la Causalitat
Les Lleis d'Associació d'Idees de David Hume
Les idees simples poden ser separades per la imaginació, que pot tornar a unir-les com vulgui. Les lleis d'associació són tres:
- Semblança: Consisteix a passar d'una idea a una altra semblant.
- Contigüitat Espai-Temps: Si prenem les idees d'objectes que es troben en l'espai i el temps, la ment tendeix a recórrer-los de forma contínua.
- Causa i Efecte: Quan contemplem un esdeveniment (efecte), immediatament pensem en la causa que l'ha produït. Aquesta és la connexió més forta que fa la fantasia i la que fa que la ment recordi ràpidament una cosa; és el fonament de la crítica a la metafísica.
Crítica al Principi de Causalitat
La connexió causa-efecte és el fonament de la ciència i de tot el nostre coneixement quotidià: sempre que es produeix la causa A se seguirà l'efecte B. Aquest procés té el problema que acabem assumint que existeix una connexió necessària entre la causa i l'efecte, la qual cosa ens porta a suposar que el futur serà igual que el passat.
La Invalidesa Lògica de la Connexió Necessària
Hume diu que el fonament per inferir el futur des del passat no és una idea lògica, de tal manera que no podem afirmar la identitat d'ambdós ni la deducció necessària del segon des del primer. Segons Hume, la idea de connexió necessària entre causa i efecte és "obscura i incerta", ja que no compleix el criteri fonamental per considerar-la certa: tenir una impressió que s'hi correspongui.
Què Percebem Realment en la Causalitat?
Segons Hume, quan observem una relació causal, percebem els següents elements:
- Trobem A i B com a casos diferents, com a fenòmens successius en el temps.
- A més a més, veiem que A (causa) és anterior a B (efecte).
- També trobem que A i B apareixen units espacialment.
- Finalment, veiem que quan passa A també té lloc B (conjunció constant).
Però el que mai percebem és que si passa B necessàriament hagi de passar A.
Conseqüències de la Crítica: Hàbit i Escepticisme
L'autoritat d'aquestes inferències, que constitueixen allò que volem dir amb la paraula experiència, depèn d'un principi de la naturalesa humana que s'acaba imposant com una forma de ser pròpia de l'home: un ésser de costums i hàbits.
Les conseqüències d'aquesta crítica són fonamentals en l'àmbit científic. El fet que la connexió necessària causa-efecte sigui producte d'un hàbit ens condueix a l'escepticisme i al relativisme. La necessitat i la universalitat es reduiran a l'àmbit de les ciències formals, que es basen en les relacions d'idees.