Decadència de la Llengua Catalana (S. XVI-XVIII)

Procés de Substitució Lingüística (S. XVI-XVIII)

Aquest període va contemplar dos fets decisius:

• L'entronització de la dinastia castellana i la unió amb Castella a partir del casament de Ferran II.
• El paper de l'Església.

Les dues llengües representaven un distintiu social: una minoria coneixia el castellà. Es va generar una situació de disglòssia sense bilingüisme. La nostra llengua es va especialitzar en els gèneres populars i el castellà en els cultes. Amb la prohibició de la llengua arran dels Decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V, s'inicia un procés de substitució lingüística.

El segle XVIII, època de la Il·lustració, va impulsar la creació d'acadèmies, diccionaris, gramàtiques i enciclopèdies, afavorint el coneixement de la nostra llengua.

El Concepte de la Decadència Literària

El segle XV es va caracteritzar per la qualitat, quantitat i originalitat: literatura moderna i capdavantera (el Segle d'Or). Al segle XVI, la literatura culta decreix en qualitat i la literatura castellana apareix representant la modernitat (decadència literària). Aquesta decadència no va afectar la literatura popular, però sí la culta.

Característiques de la Literatura de la Decadència

La literatura culta, de caràcter més innovador, va adoptar el castellà. El català es va mantenir en els gèneres satírics i populistes. La literatura culta feta en català es caracteritza per:

• Imitació dels grans autors castellans.
• Influència de la figura d'Ausiàs March.
• Presència de castellanismes i dialectalismes.
• Imitació de formes mètriques pròpies de la poesia castellana.

El Renaixement (Segles XIV-XVI)

Generalització de l'esperit humanista dels segles XIV i XV, amb una visió humanitzada del món. Es va accentuar la visió optimista. El segle XIV fou la superació de la inferioritat cultural de les llengües vulgars respecte al llatí.

Estil Literari Renaixentista

Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura clàssica.

Poetes Renaixentistes

• Joan Pujol (1514-1603): Seguidor d'Ausiàs March. Obra destacada: L'Espant, dedicada a la victòria de l'Armada.
• Pere Serafí (1505?-1567): Seguidor d'Ausiàs March i de Garcilaso.

Dramaturgs i Assagistes

• Lluís Milà: Va escriure El Cortesano, obra bilingüe on satiritza els costums de la cort.
• Joan Ferrandis d'Heredia: Obra bilingüe La Vesita.

Un indici de l'anormalitat és l'absència de novel·les en català. Els renaixentistes van conrear els gèneres assagístics de caràcter històric i religiós: Crònica de Pere Antoni i L'Espill de vida religiosa.

Joan Timoneda (València, 1510-1583)

Autor destacable per la quantitat d'obres i la varietat de gèneres. La seva obra poètica apareix en cançoners com Cancionero llamado Flor de Enamorados (277 poemes seus i d'altres autors, dels quals 54 estan escrits en la nostra llengua).

El Barroc: Pessimisme i Teocentrisme

Si en la literatura i les arts plàstiques del Renaixement hi havia optimisme i lluminositat, durant el Barroc foren substituïts per l'exageració i el pessimisme. Fou un retorn a un pensament més teocèntric: la vida no val res i la mort és la salvació.

Temes del Barroc

• La vida com a lloc de proves que cal superar.
• La vida entesa com una preparació per a la mort.
• La visió distorsionada de les realitats, com si fossin miratges o il·lusions.

Recursos Literaris Barroc

• Ús d'antítesis, paràdoxes i oximorons.
• Ús d'apòstrofs, hipèrboles i interrogacions.
• Complexitat oracional i hiperbàtons.
• La deformació de la realitat, jocs de paraules, ironies, doble sentit, etc.

Autors Destacats del Barroc Català

• Francesc Vicenç Garcia (1579-1623): Imitador de l'autor castellà Quevedo. Els temes més freqüents són els característics del Barroc. També escriu poesia burlesca, obscena i procaç. Obra: L'Harmonia del Parnàs (1708).
• Francesc Mulet (1624-1675?): Conegut com el Pare Mulet. Autor d'obres satíriques i burlesques.

El Segle XVIII i la Represa Cultural

La nostra llengua fou prohibida i perseguida, i els nostres drets forals foren abolits i substituïts per les lleis de Castella. La segona meitat del segle va promoure una política econòmica que va afavorir la recuperació de la nostra burgesia. Tot això va fer possible una represa cultural que va servir com a base de la Renaixença de les lletres al segle següent.