El declivi de la Restauració i la dictadura (1898-1931)
1. El declivi del torn dinàstic (1898-1917)
Després del desastre del 98, es va fer evident la necessitat de regenerar la vida política espanyola per a posar fi al caciquisme i la corrupció. Conservadors i liberals ho intentaren, però van fracassar:
- El líder conservador Antonio Maura va impulsar algunes reformes (Hisenda, Administració...), però l'alçament de la Setmana Tràgica (1909) contra el reclutament per a la Guerra del Marroc va generar una repressió desmesurada del govern.
- El 1910 es formà un govern liberal, que inicià un reforçament del poder civil i una certa descentralització de l'Estat (Mancomunitat de Catalunya).
- Els partits dinàstics van anar perdent pes i les forces d'oposició al sistema (republicans, catalanistes, socialistes i anarquistes) s'enfortiren.
- El 1917 es va congriar un ampli moviment d'oposició, amb una revolta de sectors militars i una vaga general revolucionària de la UGT i la CNT.
2. Crisi de la Restauració i dictadura (1917-1931)
Entre els anys 1917 i 1923, el sistema monàrquic entrà en una situació crítica des de tres àmbits diferents:
- La inestabilitat parlamentària: per a fer front a aquest desequilibri es van crear successius governs de concentració, que també es mostraren incapaços d'estabilitzar el sistema polític.
- La conflictivitat social: hi va haver mobilitzacions en el camp andalús; en les zones industrials, les protestes dels treballadors van ser contrarestades amb la creació de sindicats lliures i el pistolerisme.
- La Guerra del Marroc: la derrota d'Annual va ser el fracàs evident de la política colonial espanyola.
La presumpta responsabilitat d'alts càrrecs militars i del monarca en el desastre militar van propiciar el cop d'Estat del general Primo de Rivera l'any 1923. Es va instaurar així una dictadura militar, que exercí una forta repressió contra les llibertats.
Mancat de suport, el 1930, Primo de Rivera dimití i Alfons XIII va nomenar el govern del general Berenguer, que havia de reinstaurar la legalitat constitucional.