Deformacions Corticals: Tipus i Factors

Deformacions Corticals

ESFORÇ = FORÇA x SUPERFÍCIE, i és causat pel moviment de les plaques. Tipus d'esforços:

• COMPRESSIÓ: La força principal és perpendicular a la superfície sobre la qual actua i empeny o comprimeix els materials. Propi de les zones de col·lisió de plaques tectòniques.
• DISTENSIÓ: La direcció de la força és perpendicular a la superfície sobre la qual actua i estira o allarga els materials. Característic de les zones on el pes dels materials genera esforços sobre les roques.
• CISALLA (tangencials): Les forces són paral·leles a la superfície, però actuen amb intensitats diferents en tots dos sentits i poden tenir direccions també lleugerament diferents.

Deformacions Elàstica i Plàstica

• DEFORMACIÓ ELÀSTICA: Deformació reversible i temporal. Mentre la roca està sotmesa a un determinat esforç, es deforma, i quan la pressió cessa, la roca recupera la forma i el volum originals. (Exemple: goma elàstica)
• DEFORMACIÓ PLÀSTICA: Deformació permanent. En acabar l'esforç causant de l'alteració, la roca segueix deformada (Exemple: plastilina). Com a resultat obtenim plecs o plegaments, que són estructures formades degut a forces de compressió de cisalla o lateral. S'observa millor a les roques sedimentàries.

Classificació dels Plecs

Segons la posició dels materials:

• ANTICLINAL: Els materials més antics es troben al nucli.
• SINCLINAL: Els materials més moderns es troben al nucli.

Segons la seva vergència:

• PLEC DRET O RECTE: Pla axial vertical.
• PLEC INCLINAT: Pla axial lleugerament inclinat.
• PLEC TOMBAT: Pla axial força inclinat.
• PLEC AJAGUT: Pla axial horitzontal.

Segons el gruix dels estrats:

• PLEC PARAL·LEL: Els estrats conserven el seu gruix constant al llarg del plec i formen capes paral·leles.
• PLEC SIMILAR: Els estrats no mantenen el seu gruix, sinó que hi ha un aprimament en els flancs i un engruixament a la xarnera, o a l'inrevés.

PLEC-FALLA: Tipus de plegament que es produeix quan els esforços que originen el plec són tan intensos que superen el límit de plasticitat de les roques i s'acaben trencant. Si el plegament és molt intens, la part superior del plec llisca sobre el pla de falla i pot generar un encavalcament.

Deformacions Fràgils

• DIÀCLASI: Fractura sense desplaçament dels blocs fracturats que apareixen en materials fràgils sotmesos a fortes tensions.
• FALLA: Estructura tectònica produïda a causa d'esforços de tensió, de cisalla o de compressió sobre materials amb comportament fràgil, i que dóna com a resultat una fractura amb desplaçament dels blocs situats als dos costats del pla de fractura.

Classificació de les Falles

• FALLA NORMAL O DIRECTA: El pla de falla s'inclina en direcció al bloc enfonsat.
• FALLA INVERSA: S'inclina en direcció al bloc aixecat.
• FALLA DE DIRECCIÓ: El desplaçament dels blocs és horitzontal i paral·lel a la línia de falla.

Sistemes de Falles

• FOSSA TECTÒNICA O GRABEN: Sèrie de blocs progressivament enfonsats cap a l'interior que formen una fossa o vall.
• MASSÍS TECTÒNIC O HORST: Estructura inversa a l'anterior, és a dir, sèrie de blocs progressivament més elevats cap al centre.

Metamorfisme

Conjunt de canvis que es produeixen en les roques com a conseqüència de l'augment de la pressió i la temperatura. Es tracta de canvis en estat sòlid, i les roques que es formen s'anomenen metamòrfiques.

Factors que generen Metamorfisme

• TEMPERATURA: Incrementa uns 30 graus cada quilòmetre de profunditat (gradient geotèrmic).
• PRESSIÓ: Augmenta degut al pes de les roques que hi ha al damunt (pressió litostàtica). La suma de la pressió litostàtica i la poral s'anomena pressió de confinament.