Deixis Temporal i Espacial en Català: Definició i Tipus

La Deixis Espacial

Els díctics espacials s’interpreten en relació a l’espai de l’enunciació, determinant la proximitat o la llunyania respecte de l’espai que ocupa l’Emissor (E) del discurs. Aquest espai és, doncs, el punt de referència de l’element díctic.

Poden ser díctics espacials els següents elements (assenyalem amb (+), (+/-) o (–) el grau de proximitat o llunyania que marquen):

Demostratius

• Determinants i pronoms: aquest (+), aqueix (+/-), aquell (–)
• Pronoms neutres: açò (+), això (+/-), allò (–)
• Proformes adverbials: ací (+), aquí (+/-), allí/allà/enllà (–)

Adverbis i locucions adverbials

• Prop, lluny...

La Deixis Temporal

Els díctics de temps són els que s’interpreten en relació al temps de l’enunciació. El temps del discurs (o temps de l’enunciació) té tres moments clau:

• L'ara enunciatiu (el moment des del qual es parla).
• L'abans d'ara.
• El després d'ara.

Els díctics poden indicar anterioritat, simultaneïtat o posterioritat al moment de l’enunciació, és a dir, a l’ara enunciatiu.

Interpretació en diferents contextos

Als textos en què l'Emissor (E) i el Receptor (R) comparteixen el temps, la interpretació dels díctics es realitza en relació a aquest temps compartit. Als textos en què no el comparteixen, com són els textos escrits, serà necessària una referència que ajudi a la interpretació. Per exemple: la data de publicació en un periòdic, la data en què s’ha escrit una carta, etc.

Tipus de Díctics Temporals

• Adverbis temporals: avui, ara, enguany, ahir, adés, demà...
• Sintagmes nominals (amb significat temporal) amb demostratius: aquest matí / aqueix matí / aquell matí (o any / vesprada / nit / mes...). Aquests indiquen proximitat o distància de caràcter temporal.
• Morfemes verbals dels temps díctics: Tots pertanyents al mode indicatiu.
  • Present: Indica simultaneïtat amb el moment de l’enunciació. Ex: Porte una pizza que m’han encarregat.
  • Pretèrit indefinit: Indica anterioritat respecte del moment de l’enunciació dins el mateix període temporal. Ex: Ja n’he portat una, però n’han demanat una altra.
  • Pretèrit perfet simple i pretèrit perfet perifràstic: Indiquen anterioritat respecte del moment de l’enunciació. Ex: L’altre dia van fer el mateix: cridaren dues vegades.
  • Futur simple: Indica posterioritat respecte del moment de l’enunciació. Ex: El proper diumenge no faré dos viatges a la mateixa casa perquè no m’han donat propina.