El pas del mite al logos i els graus de coneixement

1. El pensament preracional: mite i màgia

Els mites constitueixen un dels primers intents de l’ésser humà de fer-se càrrec del món que l’envolta, com explicar i dominar la natura, i també comprendre qui és un mateix.

Trets característics dels mites:

• Personatges legendaris: Déus i herois de l’Olimp. S’utilitza el recurs de l’antropomorfisme (les forces de la natura estan personificades i divinitzades).
• Relats imaginatius o fantàstics: Les seves explicacions no són racionals perquè no es justifiquen ni es demostren. Els mites no recorren a lleis precises i comprovables, sinó a la voluntat capritxosa dels déus, de les seves disputes i amors.
• Autor sempre desconegut i col·lectiu: Al contrari que en les teories científiques o filosòfiques, els mites no són fruit de la creació conscient i intencionada d’una persona concreta.
• Caràcter tradicional i acrític: Com que els mites són anònims i normalment no s’escriuen, sinó que es transmeten de pares a fills, no se solen revisar ni criticar. S’accepten tal com venen donats per la tradició.

La màgia és una forma de manipulació de la natura. Els sacerdots són els portadors d’aquest saber ocult. Els oracles eren llocs sagrats on els déus revelaven les seves intencions, els missatges dels quals també eren interpretats pels sacerdots.

2. Del pensament mític al logos

L’origen de la filosofia es coneix com el pas del mite al logos. Amb el pensament filosòfic es tracta d’analitzar l’observació de la natura (physis) mitjançant el logos, el qual es caracteritza pel seu caràcter:

• Racional: Perquè es basa en arguments lògics i en observacions de l’experiència.
• Sistemàtic: Exigeix que totes les seves afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades.
• Crític: Sosté que tot coneixement pot ser rebutjat si s’argumenten raons.

Pensament mític:

• Els fenòmens no es poden conèixer perquè succeeixen segons els déus. El món és un lloc caòtic sense lleis fixes.
• Explica el món a partir de relats fantàstics.
• Les explicacions mítiques no accepten la revisió.
• Explicació tradicional.

Pensament racional:

• Tots els fenòmens tenen una naturalesa i uns principis o causes naturals que permeten el seu coneixement. El món és un lloc ordenat amb lleis fixes.
• Es val de la raó per conèixer les lleis del món.
• El coneixement racional està en constant revisió.
• Explicació crítica.

3. Concepte i graus de coneixement

El coneixement és una forma del saber que es pot distingir d’altres formes o graus de coneixement:

• Opinió: És una apreciació subjectiva de la qual no podem dir que n’estem segurs i que tampoc podem provar davant els altres (valoració de la realitat).
• Creença: Podem distingir dos usos o tipus fonamentals:
  • Ús dubitatiu: Expressa que no estem realment segurs de la certesa d’allò que afirmem.
  • Ús assertiu: Quan estem segurs d’alguna cosa, encara que no tinguem suficients proves per demostrar-ho.
• Coneixement: És una creença de la qual estem segurs i que podem provar. Una característica del coneixement és poder justificar racionalment alguna cosa (donar raons).