Del mite al logos: societat, presocràtics i sofistes

El pas del mite al logos

La societat prefilosòfica

La societat prefilosòfica estava marcada per conflictes i estructures diverses:

• Guerra: la força i la violència volen fer-se amb les terres i amb les persones.
• Agrícola: conrea el territori, no nomès (no només) caça.
• Aristocràcia: no tenen consciència de la justícia i del dret; són dominants.

Explicació mitològica del món

Mite: història fantàstica que pretén donar resposta a les forces de la naturalesa (explicacions arbitraris i dependents de l'estat d'ànim).

El logos

El logos apareix com a resposta racional:

• De l'arbitrarietat cap a la necessitat: el comerç marítim i el contacte amb altres cultures exigeixen valors i regles igualitàries.
• Apareixen explicacions racionals que interpreten el món i la natura; no només es creu en una religió.
• Physis: necessitat de saber què passa a través de les lleis de la natura.

Els autors presocràtics

Monistes

Entre els monistes trobem diverses escoles que busquen un arjé o principi únic:

Escola de Milet

• Tales (Talès): l'aigua com a principi (sense ella no podem viure).
• Anaximandre: àpeiron (l'indeterminat, l'infinit) com a principi.
• Anaxímenes: l'aire com a principi; processos de condensació i rarefacció expliquen la diversitat.

Escola pitagòrica

Pitàgores: poques obres directes; no sabem exactament quines són seves. Defensa la importància dels nombres i de l'estructura matemàtica com a explicació del món. Hi ha també la creença en la transmigració de l'ànima (deun cos a l'altre); Plató va agafar elements d'aquest pensament.

Heràclit

Heràclit: arjé en forma de foc; símbol del moviment i del canvi constant. Hi ha lluita de contraris (vida i mort) i un equilibri dinàmic.

Escola eleàtica

Parmènides: defensa la permanència; l'arjé és l'«ésser» immòbil. Zenó, deixeble de Parmènides, va elaborar arguments (apòries) per defensar la seva teoria, negant el canvi mitjançant paradoxes.

Pluralistes

• Empèdocles: quatre elements (terra, aire, foc, aigua) i les forces d'amor i odi que els barregen o separen.
• Anaxàgores: llavors o germens diferents que expliquen la diversitat segons la quantitat i la combinació.
• Demòcrit: àtom com a element més petit; diferents quantitats i combinacions expliquen la realitat.

Sòcrates i els sofistes

Canvi de paradigma: teories i societat

En el segle V aC apareix la democràcia i la societat es transforma: canvien les necessitats i apareixen noves preguntes. L'Àgora és el lloc on es reuneix l'assemblea i on es discuteixen i es voten qüestions; la participació política i els discursos públics guanyen centralitat.

Democràcia atenenca

• Paraula i política: estan lligades; cal saber expressar-se oralment.
• Veritat i persuasió: sovint no estan lligades; la retòrica pot manipular.
• Nomos: la llei és relativa i modificable; regula la societat.
• Physis: allò natural; pot ser veritable si es raona.

Els sofistes (mestres)

• Són els primers que es dediquen a l'ensenyament professional; cobren diners per ensenyar l'art del discurs.
• Reben mala fama per la manipulació retòrica, perquè entrenen la perseverança en la paraula per persuadir.
• Protègoras: defensa el relativisme: la veritat pot ser diferent per a cada persona («l'home és la mesura de totes les coses»).
• Gorgies: es relaciona amb l'escepticisme i la negació d'una veritat absoluta.