El món dels cavallers i la literatura de cavalleries
El món dels cavallers
El terme cavaller era utilitzat a Europa a la fi del segle X per anomenar els professionals de la guerra lligats a grans senyors per jurament de fidelitat. L'expansió econòmica del segle XII va possibilitar el reclutament de mercenaris i la guerra va deixar de ser la funció pròpia de la cavalleria. El nom de cavaller va passar a ser patrimoni de l'aristocràcia.
L'Església, que hi va veure una força aprofitable, va contribuir a dotar aquest grup social d'una imatge simbòlica i d'unes funcions ideals. Un dels puntals de la pràctica cavalleresca és el judici de Déu: la confiança que Déu atorgarà la victòria en un combat a qui defensa la causa justa. Per això l'abundància de desafiaments i d'enfrontaments que es coneix. Aquests conflictes solien iniciar-se amb unes lletres de batalla, cartes que ens han arribat i ens donen una idea de la mentalitat dels cavallers.
Cavallers i narrativa
La narrativa de cavalleries sorgeix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII. Es tractava de reelaboracions pseudohistòriques. La font d'on beu més la narrativa de cavalleries són les recreacions dels antics mites cèltics.
- Chrétien de Troyes va sistematitzar la mitologia referida al rei Artús i als personatges que l'envoltaven en un cicle de novel·les en vers.
- La temàtica d'aquestes novel·les és una mescla d'aventures militars, religiositat i relacions amoroses.
- Hi apareixen elements meravellosos i inversemblants.
- Els relats se situen en èpoques remotes i en geografies fantàstiques relacionades amb les mitologies europees.
- Segueixen sempre l'esquema de la quest o recerca d'algun objecte.
Les narracions de cavalleries es van convertir en algunes obres en manuals de comportament cavalleresc. Aquestes obres van tenir gran difusió a la Corona d'Aragó.
La novel·la cavalleresca
La novel·la cavalleresca va ser una nova literatura que presenta una versemblança inèdita en els anteriors relats de cavallers: els espais geogràfics són reals, el temps és el present o el passat immediat i els herois no són prototipus sobrenaturals, sinó que presenten una psicologia i unes característiques pròpies.
Enfront de la novel·la cavalleresca, als segles XIV i XV foren molt populars una sèrie de narracions d'extensió mitjana, estructura senzilla i amb forta presència de motius folklòrics, que representaven mons meravellosos i personatges d'una peça. Aquests són els llibres de cavalleries que condemnarà Cervantes en el Quixot. En la nostra literatura destaquen l'anònima Història de Jacob Xalabín i, sobretot, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.