L'Estat, la democràcia i les organitzacions internacionals: guia completa

1. L'Estat com a organització política de la societat

L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

L'Estat té diferents funcions:

• Parlament: encarregat d'elaborar les lleis de l'Estat.
• Poder judicial: encarregat de jutjar el compliment d'aquestes lleis.
• Cossos policials i els exèrcits: encarregats de vetllar per la seguretat interior i exterior.
• Política exterior: encarregada de les relacions exteriors.
• Recaptació d'impostos: encarregada de la seguretat social.
• Economia: encarregada de l'activitat empresarial i del mercat laboral.
• Serveis públics: encarregats de l'educació i la sanitat.
• Constitució: conjunt de lleis fonamentals, establertes per votació, que determina la forma de govern, estableix els drets i els deures de la ciutadania i defineix les institucions i el funcionament de l'Estat.
• Administració: conjunt d'organismes necessaris perquè l'Estat exerceixi les seves funcions. Les persones que treballen per l'Estat estan integrades en cossos o grups dedicats a tasques relacionades amb la justícia, la sanitat, l'ensenyament... són funcionàries de carrera que tenen lloc de treball mitjançant oposicions.

2. L'exercici del poder i la democràcia

Un Estat és democràtic quan la ciutadania participa en les tasques de govern. La democràcia sol ser representativa: la ciutadania, mitjançant eleccions, tria qui governarà en nom seu. Les persones elegides són les que formen el Parlament, creen les lleis i elegeixen el president del govern. Un referèndum és una consulta a la ciutadania.

Perquè les eleccions siguin democràtiques cal que compleixin quatre requisits: han de ser lliures (si pot presentar-s'hi tothom), plurals (diferents opcions per votar), sufragi universal (vota tothom major d'edat) i periòdiques (han de celebrar-se cada cert temps).

En la democràcia els poders estan dividits:

• Poder legislatiu: elabora i vota les lleis (és el Parlament).
• Poder executiu: determina la política a seguir (el Govern).
• Poder judicial: aplica les lleis, jutja i castiga (els jutges).

3. Models d'Estat

3.1 Organització dels Estats

Podem distingir quatre models:

• Estat unitari: com França, no reconeix gaire banda les províncies que l'integren i impulsa lleis uniformitzades. Aquestes províncies depenen d'un poder central que serveix des de la capital de l'Estat.
• Estat descentralitzat: com Espanya, té un grau d'autonomia als territoris que en formen part. A Espanya les Corts elaboren les lleis comunes per a tots els ciutadans, mentre que cada parlament autonòmic en fa d'altres que només s'apliquen a l'autonomia en qüestió.
• Estat federal: com Alemanya i els EUA, les competències són compartides pel govern central i els governs federals.
• Estat confederal: com Suïssa, agrupa Estats independents que delegen competències com ara la defensa i la política exterior en el govern de la confederació, sense que això signifiqui cap renúncia a la seva sobirania.

Els diversos Estats tenen constitucions pròpies i una gran autonomia.

3.2 Monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies

Estats com Espanya o Bèlgica són monarquies, ja que el cap d'Estat és un rei o una reina que hereta el càrrec, mentre que d'altres, com Itàlia i França, són repúbliques, i el president o la presidenta de la república es tria per votació cada 4 o 5 anys.

Característiques de les dictadures:

• El poder es concentra en mans d'un grup petit de persones, que pot ser un partit, una sola organització o una persona, el dictador. Els dictadors són personatges autoritaris que justifiquen la seva posició i els privilegis del grup dominant que els dona suport, invocant grans principis com la pàtria, l'ordre o la religió.
• Els drets i les llibertats de la ciutadania estan limitats: no hi ha llibertat per expressar opinions diferents de la postura oficial del règim, la participació ciutadana en la vida política és escassa o nul·la, etc.
• El grup que controla el poder impedeix l'oposició mitjançant mètodes que van des del control dels mitjans de comunicació fins a la violència física contra els qui no comparteixen les seves idees.

4. Tractats, declaracions i organitzacions supranacionals

Els encarregats de trobar solucions conjuntes són les organitzacions supranacionals, en àmbit mundial: l'Organització de les Nacions Unides (ONU), l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i la Unió Europea (UE).

4.1 Organització de les Nacions Unides

És la més gran i la més important de totes les organitzacions supranacionals. Es va crear l'any 1945 amb 51 Estats i avui hi formen part gairebé tots els Estats del món. Objectius principals:

• Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
• Fomentar una relació d'amistat i de respecte entre tots els pobles.
• Cooperar en la solució dels problemes.
• Fomentar el respecte als drets humans.

Dos organismes que depenen de l'ONU:

• UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides per a la Infància): creat per protegir la infància i la joventut.
• UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura): vol assolir la pau i el benestar social a través de la cultura.

5. Les organitzacions no governamentals

5.1 Què són les ONG?

Són entitats privades que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels partits polítics. Hi col·laboren milers de persones, ja sigui mitjançant aportacions remunerades o com a voluntàries. N'hi ha que es dediquen a accions humanitàries com la Creu Roja, Intermón Oxfam, metges sense fronteres... N'hi ha d'altres que promouen els drets humans i vigilen que es respectin, com Amnistia Internacional, i d'altres que volen protegir el nostre entorn, com Greenpeace. Les ONG cada vegada tenen més importància.