Demografia i Migracions a Espanya: Anàlisi Històrica i Actual

Cicles Demogràfics: Antic i Modern

Cicle Demogràfic Modern

Es caracteritza per les molt baixes taxes de natalitat i mortalitat i per un baix creixement de la població. Les causes principals són el creixement econòmic, el progrés de la medicina i de la higiene. Aquest cicle s'observa a Espanya a finals del segle XX.

Cicle Demogràfic Antic

Es caracteritza per les altes taxes de natalitat i mortalitat i per un baix creixement de la població, que alterna amb períodes de sobremortalitat causats per fam, guerres o epidèmies. Va ser el model general a Europa fins al segle XVIII.

Fases de la Transició Demogràfica

Primera Fase: Règim Demogràfic Antic

Aquest règim va perdurar des del neolític fins a finals del segle XVIII a Anglaterra i fins al segle XX a Espanya.

• Caracteritzat per unes taxes de natalitat i mortalitat molt elevades.
• Mitjana de cinc fills per dona i una esperança de vida de 35 anys.
• Mortalitat elevada relacionada amb epidèmies, males collites, catàstrofes naturals, etc.
• Població estable quant a nombres totals.
• Diferències territorials a l'Estat Espanyol (País Basc, interior, Barcelona...).

Segona Fase: Creixement Demogràfic (1780-1880)

Aquesta fase, marcada per un elevat creixement demogràfic, es caracteritza per:

• Una elevada natalitat.
• La mortalitat comença a baixar, especialment als segles XVIII-XIX a Anglaterra, a causa dels efectes de la Revolució Industrial (millores en l'alimentació i la higiene).
• A Espanya, l'estabilitat continua fins al primer terç del segle XX, moment en què comença aquesta segona fase, amb una interrupció per la Guerra Civil (1936-1939).
• Entre 1950 i 1970 es produeix un gran èxode rural.

Tercera Fase: Ajustament Demogràfic (1880-1940)

• La mortalitat continua baixant gràcies a les millores en higiene i les vacunes.
• Descens de les taxes de natalitat, que es van apropant a les de mortalitat.
• Les causes de la reducció de la natalitat són de tipus econòmic i social, portant al control de la fertilitat.

Quarta Fase: Nou Règim Demogràfic (des de 1940)

• Taxes de natalitat i mortalitat molt baixes.
• Creixement gairebé nul de la població, de vegades fins i tot negatiu.
• Augment de l'esperança de vida fins als 80 anys.
• Especificitat a Espanya: Augment recent de la natalitat vinculat a la immigració.

Característiques de la Població Espanyola Actual

La dinàmica d’una població depèn de factors naturals (natalitat, mortalitat, fecunditat i nupcialitat) i factors socials (migracions interiors i exteriors).

Moviment Natural de la Població: Natalitat

La natalitat a Espanya ha estat descendent des de l'inici del segle XX. Als anys 90, l'índex de fecunditat era molt baix, amb un nombre de naixements aproximadament igual al de morts i un percentatge creixent de persones majors de 65 anys. A partir de 2007, es va produir un repunt de la natalitat (11%) a causa de les dones nascudes en el baby boom i els emigrants estrangers joves.

Moviment Natural: Nupcialitat i Fecunditat

La nupcialitat (matrimonis per cada 1.000 habitants) abans tenia una relació directa amb la natalitat. Actualment, és una dada poc fiable per l'augment de parelles de fet i famílies monoparentals. L'índex de fecunditat és el nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida.

Indicadors Demogràfics Clau

• Taxa de Fecunditat: Relació en ‰ entre el nombre de naixements durant un any i el de dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys). La d'Espanya s'ha reduït molt i actualment és de les més baixes del món.
• Mortalitat Infantil: Total d’infants menors d’un any morts al llarg de l’any en una població determinada.
• Taxa de Mortalitat Infantil: Refereix en ‰ les defuncions de menors d’un any respecte al total anual de naixements. Actualment és aproximadament del 5‰.
• Taxa d’Envelliment: Percentatge de persones majors de 65 anys referit al total de la població. A Espanya, com a la resta de països del món occidental, és creixent.
• Taxa de Masculinitat: Nombre d’homes referit al total de la població i expressat en %. Actualment està en descens i no arriba al 50%.
• Taxa de Feminitat: Nombre de dones referit al total de la població i expressat en %. Actualment està en ascens i supera lleugerament el 50%.
• Població Activa: Persones de 16 anys i més que estan ocupades o busquen feina.

Els Fluxos Migratoris

Conceptes sobre Moviments Migratoris

• Moviment Migratori de Retorn: És la reincorporació a la població de referència d’aquelles persones que van emigrar. En el cas d’Espanya, els joves que van estalviar diners treballant a Europa als anys 60 i 70 per casar-se i establir-se al seu poble.
• Migració Pendular: Pròpia de les regions metropolitanes, on la població resident als nuclis dormitori es desplaça al matí a la ciutat central per treballar i retorna en acabar la jornada. No tan sols a Barcelona o València, sinó també a Mallorca.

La immigració acostuma a dirigir-se a països nous amb escassa població o a països amb un creixement demogràfic lent i baixa fecunditat.

Causes i Conseqüències dels Moviments Migratoris

• Positives:
  • Per al país d’origen: Disminució del problema de l'atur i entrada de divises.
  • Per al país de destinació: Aportació al seu desenvolupament econòmic i pluralitat cultural.
• Negatives:
  • Per al país d’origen: Envelliment de la població i separació familiar.
  • Per a la persona emigrant: Possibles problemes laborals i d'habitatge.

Els Moviments Migratoris a Espanya

Migracions Transoceàniques Històriques

Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial, es van produir migracions de signe colonial amb poca sortida de població. A mitjans del segle XIX, els vaixells de vapor van facilitar l'emigració, que es va tornar massiva. Les xifres més elevades es van registrar entre 1911 i 1915, amb emigrants majoritàriament de Galícia, Astúries i les Canàries, sent població pagesa amb poca qualificació. A la dècada de 1950, Europa va prendre el relleu a Amèrica com a destinació.

Les Migracions Interiors Camp-Ciutat

Durant la primera meitat del segle XX, va augmentar la població en regions rurals (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i interior d’Andalusia). A mesura que el país es desenvolupava, gran part de la població d'aquestes regions es va traslladar a ciutats i territoris industrials, protagonitzant una forta migració camp-ciutat. La població activa agrària espanyola va passar de 4 milions (1960) a menys de 3 milions (1970).

Llocs d'origen de la migració interior (1950-1980)

Van canviar de província 5,4 milions de persones. El 2001, 11 províncies tenien menys habitants que el 1900. Terol i Sòria van perdre la meitat dels seus habitants. Altres províncies afectades van ser Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca.

Llocs de destinació de la migració interior

Les principals destinacions van ser les àrees industrials de Barcelona, Madrid i el País Basc. A la dècada dels seixanta, Madrid i Barcelona van guanyar 500.000 habitants cadascuna, mentre que València, Biscaia i Alacant en van guanyar entre 100.000 i 200.000.

Les Migracions Exteriors

Als anys 50, es va iniciar un corrent migratori general des dels països del sud d’Europa cap a Europa central i occidental. Primer italians, després espanyols, grecs, turcs, iugoslaus i portuguesos. La màxima emigració espanyola es va produir entre 1950 i 1973 (2,6 milions d’espanyols). Les causes van ser el creixement econòmic dels països receptors i la falta de feina a Espanya. Les regions de procedència principals van ser Andalusia i Galícia, i els països receptors, França, Alemanya i Suïssa, que es van beneficiar de mà d’obra barata i poc conflictiva. El perfil de l’emigrant espanyol era d'homes joves que van fer feines dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria i mineria).

Espanya, un País Receptor d'Immigrants

A finals del segle XX, Espanya esdevé un país receptor d’immigració. Es poden distingir quatre grans conjunts:

• Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord.
• Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell i artistes.
• Refugiats polítics.
• Emigrants procedents de països pobres.

La Necessitat i l'Impacte de la Immigració

La immigració és un fet positiu des del punt de vista:

• Econòmic: Aporta mà d’obra jove, un col·lectiu important de consumidors i nous contribuents.
• Demogràfic: Provoca un augment de la població. Les dones estrangeres tendeixen a ser mares a edats més joves.
• Cultural: La diversitat cultural representa una riquesa, que pot ser contemplada des de la interculturalitat o la multiculturalitat.

La Interculturalitat: Dificultats i Dilemes

L’arribada de població immigrant és vista per alguns sectors de la població com un problema. Pot ser conflictiu pel volum que representa i ha arribat a generar actituds de rebuig i d’exclusió social, i en alguns casos, xenofòbia. Hi ha dues posicions als països de la Unió Europea: a) recel social a l’admissió d’immigrants, i b) les necessitats dels empresaris que reclamen més mà d’obra.

Drets i Polítiques d'Immigració

La Reagrupació Familiar

Els estrangers legalment residents a Espanya poden demanar de portar els seus familiars al cap d’un any de permanència en el territori espanyol.

El Dret d'Asil

És l'obligació d'admetre les persones que pateixen persecució. Està reconegut en dues lleis de l’ONU: la Convenció de Ginebra de 1951 i el Protocol de 1967.

La Política de la Unió Europea i la Immigració

El Pacte Europeu sobre Immigració i Asil (2008) estableix 5 compromisos polítics:

1. La immigració legal s’ha de gestionar tenint en compte les prioritats, necessitats i capacitats d’acollida de cada estat membre de la UE, fomentant la integració dels immigrants.
2. Els estrangers en situació irregular han de ser repatriats al seu país d’origen o a un dels països per on hagin transitat.
3. S’han d’enfortir els controls a les fronteres exteriors de la UE.
4. S’ha de crear un marc europeu per gestionar les sol·licituds d’asil.
5. La UE ha d’establir acords de cooperació amb els països d’origen i de trànsit per tal d’aconseguir que de la migració se’n beneficiïn tant els països d’acollida com els d’origen.