Demografia mundial, xarxes urbanes i globalització

Distribució de la població mundial

L'any 2009, la Terra comptava amb aproximadament 6.755 milions d'habitants. La població es distribueix de manera molt desigual i es concentra principalment en les zones més riques o bé en àrees on, per raons històriques o específiques, l'economia de subsistència requereix grans quantitats de mà d'obra. A l'interior de cada país es repeteix aquesta desigualtat: la població tendeix a concentrar-se a les ciutats, mentre que les zones rurals resten progressivament més despoblades.

Pel que fa a la distribució per sexes a escala global, és molt similar (50,4% homes i 49,5% dones), acompanyada d'una elevada taxa de natalitat als països pobres. L'edat mitjana de la població mundial se situa en els 21,9 anys, amb una tendència generalitzada cap a l'envelliment. D'altra banda, les regions amb menor esperança de vida són:

• Àfrica: especialment l'àrea subsahariana.
• Amèrica Central: països com Haití.
• Àsia: estats com l'Afganistan.

Dinàmiques demogràfiques i economia

La població actual presenta una desacceleració del creixement que es manifesta des dels anys setanta amb una reducció de la taxa mundial de natalitat. La taxa de natalitat (TN), situada al voltant del 19,5‰, continua disminuint, malgrat que s'observa una fractura notable:

• Països rics: natalitat pròxima al 10‰ i una mitjana d'1,6 fills per dona.
• Països pobres: natalitat propera al 40‰ i una fecunditat de 2,7 fills per dona.

La taxa de mortalitat mundial és del 8,3‰ i l'esperança de vida mitjana arriba als 67,6 anys. Paral·lelament, els moviments migratoris s'han incrementat de manera considerable durant els darrers trenta anys, amb fluxos orientats preferentment cap als països desenvolupats i les economies emergents. El país que acull un nombre més gran d'immigrants són els Estats Units, amb un 21,3% del total mundial.

Polítiques demogràfiques

L'evolució del creixement vegetatiu ha empès els estats a formular diferents polítiques demogràfiques segons la seva realitat:

• Països desenvolupats: davant d'unes taxes de fecunditat baixes, impulsen polítiques natalistes per pal·liar l'envelliment demogràfic sense dependre exclusivament de la immigració (com en el cas dels països nòrdics).
• Països en vies de desenvolupament: apliquen polítiques antinatalistes per frenar el creixement vegetatiu accelerat, ja que la introducció de millores sanitàries ha reduït de forma notable la mortalitat. Aquestes mesures sovint topen amb tradicions culturals i preceptes religiosos.

Xarxes urbanes: un món de ciutats

La globalització contemporània s'articula fonamentalment a través de les ciutats i de les xarxes d'interconnexió que s'estableixen entre elles. Tot i que el volum d'habitants és un criteri rellevant, no és l'únic determinant. La posició d'una metròpoli en el sistema urbà internacional depèn de les seves interaccions econòmiques, la diversitat de funcions que assumeix, la seva capacitat d'influència i el seu pes geopolític.

Per aquesta raó, els governs urbans inverteixen grans quantitats de recursos per promocionar la seva imatge i competir a escala internacional. En la cúspide d'aquesta jerarquia destaquen tres ciutats globals: Nova York, Tòquio i Londres, veritables centres neuràlgics de decisió internacional.

D'altra banda, la major part de les ciutats més poblades del planeta es troben al Tercer Món o en països subdesenvolupats (com Delhi), malgrat disposar d'un pes limitat en la jerarquia econòmica global. Pel que fa a la qualitat de vida (avaluada per drets socials, dinamisme cultural, sanitat i medi ambient), les millors puntuacions les obtenen Viena, Zuric i Ginebra, mentre que a la cua se situa Bagdad.

Progrés de les noves tecnologies

El desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació —en especial la informàtica i la telemàtica— ha constituït el motor essencial de la globalització econòmica, facilitant comunicacions i transaccions immediates tant dins de la mateixa empresa com entre corporacions distintes. Aquesta transformació tecnològica ha comportat diversos canvis estructurals:

• Deslocalització i desestructuració industrials: els centres productius es poden traslladar a qualsevol lloc del món a la recerca de millors avantatges competitius, fragmentant els processos de fabricació.
• Expansió dels serveis d'informació i cultura: elements clau per analitzar mercats, dinamitzar el consum i operar amb agilitat a la xarxa.
• Mobilitat geogràfica: facilitats creixents per al desplaçament internacional de les persones.
• Lliure circulació de capitals: capacitat d'invertir recursos financers arreu del món sense requerir autoritzacions governamentals prèvies.

Concentració del capital i multinacionals

L'economia contemporània es defineix per la proliferació de grans empreses multinacionals que aspiren a ampliar el seu capital, reforçar la concentració corporativa i conquerir nous mercats. Per assolir aquestes fites, tendeixen a generar estructures de monopoli o oligopoli. Aquests grups es consoliden mitjançant:

• Creixement intern orgànic.
• Fusions i aliances estratègiques amb altres companyies.
• Adquisicions mitjançant Ofertes Públiques d'Adquisició (OPA).

Determinades multinacionals generen un volum d'ingressos superior al producte interior brut de molts estats. Com que la seva activitat afecta nombrosos territoris i milers de treballadors, concentren un poder econòmic extraordinari capaç d'incidir directament en les decisions polítiques nacionals i internacionals.

Expansió empresarial i dependència

La internacionalització empresarial implica distribuir la producció i la gestió per diversos països, generant una forta interdependència entre economies, indústries i territoris. Si bé la inversió estrangera directa crea capacitat productiva i ocupació local, les multinacionals solen repatriar els guanys, de manera que una part substancial dels beneficis generats abandona el país receptor, malgrat que sovint se'n reinverteix una fracció per expandir les operacions. Entre les grans empreses espanyoles que han consolidat una forta expansió internacional figuren companyies com Repsol, Iberdrola i Telefónica.