Desamortitzacions i dèficit d'Hisenda a Espanya (segle XIX)

Desamortitzacions i dèficit d'Hisenda al segle XIX

Els béns desamortitzats es posaren a la venda per subhasta pública. Amb això, Mendizábal volia, entre altres coses, reduir el greu dèficit pressupostari de l'Estat. Amb la signatura del concordat amb la Santa Seu s'aturà la venda de béns desamortitzats i es retornaren els no venuts.

Reforma fiscal: Mon‑Santillán

En 1845 el govern liberal va impulsar una reforma fiscal (reforma Mon‑Santillán) per eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats i augmentar la recaptació, basant-se en la igualtat davant l'impost.

Problemes de recaptació i finançament

L'Estat no aconseguí augmentar la recaptació; la insuficiència dels ingressos va ser constant durant el segle XIX. La Hisenda pública va haver de finançar-se mitjançant el crèdit exterior. L'Estat va entrar en fallida perquè no va poder complir les obligacions contretes (interessos i amortitzacions). Això provocà la disminució de la confiança dels prestadors, que negociaven amb condicions més dures per a l'Estat espanyol.

Desamortització de 1855 i béns afectats

En el Bienni Progressista, Madoz promogué la desamortització el 1855 de béns de l'Estat, de l'Església, dels ordres militars, de les institucions científiques i, sobretot, dels ajuntaments (béns de propis i comunals) per novament aconseguir recursos per a l'Estat.

• Béns de l'Estat
• Béns de l'Església
• Ordres militars
• Institucions científiques
• Ajuntaments (béns de propis i comunals)

Sexenni Democràtic, mines i subsòl

A més, durant el Sexenni Democràtic el deute públic i la greu crisi dels ferrocarrils agreujaven l'estat caòtic de la Hisenda pública. Per això es creà la Llei de Mines (1871), per la qual es produïa la venda o concessió de jaciments minerals a diferents companyies, principalment estrangeres. Amb els ingressos de l'anomenada desamortització del subsòl es va fer front a la devolució de préstecs.

Modernització bancaria

La promulgació de la Llei de bancs i societats de crèdit (1856) es considera el punt de partida de la modernització del sistema bancari espanyol. Se succeïren la creació de diversos bancs, sent el Banc d'Espanya el que acabà aconseguint el monopoli d'emissió de diners.

Conclusions

En conclusió, el dèficit d'Hisenda ha estat un factor crònic de l'economia espanyola. Les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz no aconseguiren eliminar-ne el dèficit. Els diferents governs s'han preocupat per aquest estat deficitari de la Hisenda, convertint-lo en una prioritat.