Desastre del 98: Conseqüències Polítiques, Morals i Socials a Espanya
Les Conseqüències del Desastre del 98
Una Crisi Política i Moral
Malgrat l'envergadura de la crisi del 1898, les seves repercussions van ser menors del que s'esperava. Encara que la guerra va comportar pèrdues materials importants a la colònia, no va ser així a la metròpoli, on la crisi econòmica va ser molt menor del que s'esperava. La necessitat de fer front als deutes contrets per la guerra cubana va promoure una reforma de la hisenda, duta a terme pel ministre Fernández Villaverde amb la finalitat d'incrementar la recaptació a partir d'un augment de la pressió fiscal.
No hi va haver la gran crisi política que s'havia anunciat i el Sistema de la Restauració va sobreviure, assegurant així la continuïtat del torn dinàstic. Alguns dels nous governants van intentar aplicar les idees del Regeneracionisme. La crisi política va estimular el creixement dels moviments nacionalistes, sobretot al País Basc i a Catalunya, on es va denunciar la incapacitat dels partits dinàstics per a desenvolupar una política renovadora i descentralitzadora.
La crisi del 98 va ser fonamentalment una crisi moral i ideològica, que va causar un important impacte psicològic entre la població. La derrota va sumir la societat i la classe política espanyola en un estat de frustració perquè va significar la destrucció del mite de l'imperi espanyol. La premsa estrangera va presentar Espanya com una nació moribunda, amb un exèrcit totalment ineficaç, un sistema polític corrupte i uns polítics incompetents.
Regeneracionisme i Institución Libre de Enseñanza (Conceptes Clau)
La Fi d'una Època
El Desastre del 98 va significar la fi del sistema de la Restauració, tal com l'havia dissenyat Cánovas, i el sorgiment d'una nova generació de polítics que van començar a actuar en el nou regnat d'Alfons XIII. La política reformista de to regeneracionista no va aconseguir les profundes reformes anunciades, sinó que es va limitar a deixar que el sistema continués funcionant amb uns canvis mínims.
La derrota militar va tenir també conseqüències en l'exèrcit, i va ser acusat per una part de l'opinió pública de tenir gran responsabilitat en el desastre. Davant d'un antimilitarisme creixent en determinats sectors socials, una part dels militars es va inclinar cap a postures més autoritàries i intransigents. Els militars havien de tenir més presència i més protagonisme en la vida política del país.
Aquesta ingerència militar va anar augmentant en les primeres dècades del segle XX i va culminar en el cop d'estat de Primo de Rivera l'any 1923, que va inaugurar una dictadura de set anys, i en el protagonitzat pel general Franco l'any 1936, que va provocar una Guerra Civil i va sumir Espanya en una dictadura militar de gairebé 40 anys.