Descartes: Déu, Ànima i Raó. Comparativa Filosòfica

Proves de l'existència de Déu: Descartes vs. Tomàs d'Aquino

Semblances

Descartes demostra l'existència de Déu per mitjà de tres de les cinc proves que utilitza sant Tomàs d'Aquino. Aquestes són:

• Prova de la causalitat: res no existeix sense una causa adequada, la meta de la qual és la causa incausada, que és Déu.
• Prova de la perfecció: la meta de la qual és l'ésser perfectíssim, que és Déu.
• Prova de la infinitud: ha d'existir un Déu que sigui infinit.

Diferències

Les proves de sant Tomàs d'Aquino són proves a posteriori, és a dir, procedeixen de l'efecte a la causa que es desitja conèixer. Parteixen d'un punt de partida (l'efecte), el món sensible, per arribar a una meta, que és l'existència de Déu.

En canvi, les proves de Descartes són a priori, ja que ell demostra l'existència de Déu amb l'innatisme (les idees innates). Aquestes idees innates han hagut de ser posades en les persones per algú; per tant, les coneixem per endavant, són, doncs, a priori.

Concepció antropològica: Descartes vs. Plató

Tots dos consideren que l'ésser humà està compost de cos i ànima. Per a Plató, el cos pertany al món sensible, però el més important és l'ànima, ja que prové del món de les idees i només importa allò que provingui d'aquest món. Per a Descartes, el cos és extensió (res extensa) i l'ànima és pensament (res cogitans). Per a aquest últim, l'ànima informa tot el cos, però té la seva seu principal al cervell.

Concepció de Déu: Descartes vs. l'Escolàstica

Descartes creia que Déu, un ésser infinit, perfecte, omniscient i omnipotent, ens ha creat. No obstant això, pensava que un cop creats, ell ja no hi intervé. Es podria fer el símil amb un rellotger que, un cop dona corda al rellotge, aquest ja té el necessari per funcionar i continuar funcionant.

És una concepció nova de Déu, ja que fins aleshores es tenia la idea de l'Escolàstica, basada en sant Agustí i altres filòsofs cristians. Aquests li donaven més importància a Déu, ja que consideraven que anava més enllà de la simple creació i ens conduïa i intervenia en el funcionament del món. A més, Descartes dona prioritat a la raó (tot i que després la lligui a Déu) per sobre de la fe. De fet, arriba a la conclusió que Déu existeix seguint un mètode racional. L'Escolàstica, en canvi, donava prioritat a la fe i deixava la raó en un segon pla, sent vigent el criteri d'autoritat.