Descartes: Cogito i epistemologia — resum i anàlisi

Descartes: extractes i preguntes

Suposo, doncs, que tot el que ... sempre que la digui o la pensi mentalment.

1. Explica breument (60–100 paraules) les idees i relacions

Descartes està considerant com a fals tot allò del qual és possible dubtar: el que li diuen els sentits, l’existència del seu cos, l’existència del món material, l’existència de Déu i la seva pròpia existència.

Troba, però, una proposició de la qual no es pot dubtar: que ell existeix, perquè per dubtar i per pensar ell ha d’existir.

2. Significat de termes (5–15 paraules cadascun)

• a) «extensió»: la capacitat d’ocupar espai.
• b) «quimeres»: coses que algú afirma que existeixen, però que en realitat no ho fan.

3. Sentit i justificació de la frase sobre l’ésser enganyador

En què consisteix l’escepticisme metòdic de Descartes a la primera meditació: és un mètode per trobar un fonament segur del coneixement.

Alguns dels arguments pel dubte general són: hem comprovat que els sentits ens enganyen, l’argument del somni i l’argument del geni maligne.

El cogito constitueix una primera veritat segura. En respondre cal deixar clar que en el text Descartes no afirma literalment que hi hagi un ésser enganyador summament poderós que l’enganya; més aviat argumenta que, encara que existís un ésser poderós que l’enganyés, Descartes podria establir la seva primera veritat: que ell (Descartes) existeix.

Sóc, doncs, una cosa de veritat ... la seva pròpia naturalesa.

1. Explica breument (50–80 paraules) les idees i relacions

En aquest punt de les Meditacions, Descartes conclou que sap que existeix, que és una cosa que pensa i que no és una cosa corpòria.

La imaginació permet representar només allò que és corpori.

Per tant, la imaginació no ens permet saber res sobre la naturalesa del «jo».

2. Significat de mots o expressions (5–15 paraules)

• a) «imaginació»: facultat de la ment humana per crear imatges mentals o realitats fictícies.
• b) «cosa corpòria»: entitat material que existeix fora del «jo» pensant.

3. Sentit de la frase i de la comparació

La cita: «és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament què sóc” com ho seria dir “ara estic despert i percebo una cosa real i veritable, però com que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis me la presentin amb més veritat i evidència”».

Els trets bàsics de l’epistemologia de Descartes: criteri de claredat i distinció i el paper de la raó, la imaginació i els sentits.

El cogito demostra la meva existència com a cosa pensant sense apel·lar als sentits ni a la imaginació.

La frase estableix una comparació: l’ús de la raó correspon a estar en vigília; l’ús de la imaginació, a estar somiant. Voler usar la imaginació en lloc de la raó per conèixer la naturalesa del jo és inadequat, igual que seria inadequat voler usar l’experiència dels somnis en lloc de la percepció en vigília per conèixer una cosa real.

4. Comparació amb una altra concepció del coneixement

Similituds

• Són autors racionalistes: consideren que una via fonamental per conèixer és la raó.
• No confien plenament en les entitats materials com a font segura de coneixement.
• L’èmfasi en les idees innates com a element veritable del coneixement.

Diferències

Plató:

• Les entitats materials són una còpia del món de les idees.
• S’arriba al coneixement de les idees innates per la prèvia existència de l’ànima en el món de les idees.

Descartes:

• Les entitats materials són un món que existeix fora del pensament.