Descartes: Dualisme, Racionalisme i Coneixement

Mm VI:

1. Ofereix argument a favor del dualisme, referint-se que la ment no té parts (facultats mentals), mentre que el cos sí que en té i és divisible. Per tant, la ment no és igual al cos.
2. La ment és una substància que té com a essència el pensar. Les coses materials o externes són coses que ocupen espai.
3. El dualisme ànima i cos es descriu amb text i s'explica l'argument que dóna Descartes a favor del dualisme, com per exemple: per tant, la ment podria existir sense el cos... no són la mateixa cosa...

OPC B VI:

1. Dubte cartesià sobre el món extern, el Cogito, una prova de l'existència de Déu, i la bondat divina no és compatible amb que estiguem enganyats de forma general, fins i tot quan fem un ús curós de les nostres capacitats intel·lectuals.

1. • 4.1 És vertadera
   • 4.2 Tractat teològic
   • 4.3 Dubte metòdic
   • 4.4 Cal treballar per una societat igualitària
   • 4.5 Un tema bàsic
2. El racionalisme és una tendència del pensament modern que s'estén per l'Europa continental al llarg del segle XVII. Tots creuen que els éssers humans tenim idees innates. La nova ciència és el referent: imiten el model matemàtic i l'apliquen a la filosofia per obtenir certeses absolutes. La raó és l'única font vàlida de coneixement, qüestionen els sentits = pas a l'intel·lectualisme radical. Descartes (França), Spinoza (Holanda) i Leibniz (Alemanya).

II:

1. Sabem que és un tros de cera per l'enteniment, no per mitjà dels sentits o la imaginació. Els sentits no permeten conèixer la seva naturalesa, ja que allò que ens indiquen pot canviar.
2. Distinció: percepció diferent quan és tan exacta que es diferencia perfectament de qualsevol altra i fa impossible la confusió. Per a Descartes, el coneixement és vertader si la raó el fa evident. Esperit: subjecte que té la certesa que una cosa és veritat, basat en que no inclou en els seus judicis res més que no tingués cap motiu per dubtar-ne.
3. 1. Característiques del racionalisme: és una tendència del pensament modern que s'estén per l'Europa continental al llarg del segle XVII. Tots creuen que els éssers humans tenim idees innates. La nova ciència és el referent: imiten el model matemàtic i l'apliquen a la filosofia per obtenir certeses absolutes. La raó és l'única font vàlida de coneixement, qüestionen els sentits = pas a l'intel·lectualisme radical. Descartes (França), Spinoza (Holanda) i Leibniz (Alemanya).
   2. Els filòsofs racionalistes volen aplicar el procediment racional de les matemàtiques a la filosofia per aconseguir certeses en el camp del coneixement, l'ètica, etc. Aquest procediment dóna certesa absoluta i es vol aplicar a la filosofia.

1. La diferència principal és el lloc on és per a cadascun d'ells la racionalitat: per a Descartes, en el subjecte pensant; per a Spinoza, en un Déu-natura; i per a Leibniz, en la lògica matemàtica.

1. • 4.1 És vertadera
   • 4.2 Tractat teològic
   • 4.3 Dubte metòdic
   • 4.4 Pretén que...
   • 4.5 Mònades es comuniquen entre si
2. 1. Recorregut intel·lectual de Descartes: qüestiona la informació dels sentits, ja que poden enganyar-nos i no és prudent. També qüestiona la tasca de la raó, ja que alguns s'equivoquen, i l'origen dels pensaments, tenint en compte que tot el que pensem podria ser somiat i no seria cert. Rebutja tot allò que pugui plantejar el mínim dubte per veure si hi ha res indubtable. No obstant això, diu que per pensar o raonar ha de ser quelcom, és un acte que reflecteix l'existència. Aquesta veritat és l'única evident, és el primer principi de la filosofia.
   2. Afirmació rotunda per a Descartes, considera una idea clara i indubtable. La seva l'entén a la perfecció i no es pot confondre amb cap altra.