Descartes: Dubte Metòdic, Cogito i la Substància Infinita
El Dubte Metòdic de Descartes
Per a Descartes, només és veritat allò indubtable, per la qual cosa eliminà les idees, coneixements i creences que no apareguessin dotats d'una certesa absoluta. Aquest dubte és universal, metòdic i teòric. Descartes no es proposa dubtar de cadascuna de les idees, sinó que qüestiona cadascun dels fonaments d'aquestes idees.
En una primera fase del dubte, les raons més òbvies per dubtar dels nostres coneixements es troben en:
- Les fal·làcies o enganys dels sentits: Aquests poden dur a l'error.
- La impossibilitat de distingir la vigília del son: Aquesta dificultat planteja la possibilitat de dubtar de l'existència de les coses.
- La hipòtesi del Déu enganyador o Esperit Maligne: Descartes planteja la possibilitat que un ésser totpoderós hagi posat en la nostra ment idees amb la intenció d'enganyar-nos.
Penso, per tant existeixo: El Cogito Cartesià
Descartes va afirmar que la realitat és primordialment allò que pensem. Les coses existeixen primer de tot com a coses pensades. Pot haver-hi coses també en la realitat, i en tot cas ja es veurà com. Però, per endavant, pensem, i pensem les nostres representacions de les coses.
Descartes dubta de tot, i en dubtar d'una forma tan radical, apareix una cosa indubtable: allò que dubto existeix. Del que no puc dubtar és que el meu pensament existeix: Cogito, ergo sum.
El dubte metòdic de Descartes posa en qüestió l'existència de tot, menys la dels pensaments. Descartes separa la realitat (veritat) i les nostres representacions (certesa).
En conclusió, tenim una veritat absolutament certa: l'existència del jo com a subjecte pensant.
Les Idees en Descartes
Descartes diu que el pensament sempre pensa idees. Cal partir de les idees i sotmetre-les a una anàlisi per descobrir si alguna d'elles ens serveix per sortir a la realitat extramental. Per a Descartes, hi ha tres tipus d'idees:
- Idees adventícies: Sembla que provenen de la nostra experiència externa.
- Idees factícies: Són les que construeix la ment a partir d'altres idees.
- Idees innates: Són les que pertanyen pròpiament a la ment humana.
La Substància Infinita: Déu en la Filosofia Cartesiana
Entre totes les meves idees, n'hi ha una que no podria haver estat generada pel meu pensament de manera real: és la idea de Déu, una substància infinita, eterna i immutable, omnipotent i creadora de totes les coses.
La idea de Déu no pot ser un acte espontani del meu pensament, perquè jo sóc imperfecte i finit. Per tant, jo no podria ser la causa d'una idea perfecta i infinita. El coneixement de Déu és el punt de partida per al coneixement de l'univers que hi ha més enllà del meu pensament.