Descartes i l'Empirisme: Influències i Crítica de Hume

Sovint es presenta Descartes com l’adversari «natural» de l’empirisme; però aquesta afirmació és més complexa del que sembla i s’ha de prendre amb precaucions. Els empiristes es manifesten habitualment per oposició a Descartes, però la petja cartesiana sobre l’empirisme fou important, tot i que matisada. Els empiristes, evidentment, no accepten l’existència de les idees innates, però ja s’ha deixat de banda la qüestió platònica per centrar-nos en la pregunta pel coneixement.

Influència de Descartes en l'Empirisme

Trobem dos nivells d’influència cartesiana molt importants en l’empirisme:

• La regla d’evidència: És la regla més important del mètode. No podem acceptar res que no se sàpiga amb evidència què és, i si alguna cosa pot ser dubtosa, ha de ser considerada falsa.
• El subjectivisme: Els empiristes accepten un tema cartesià que romandrà des d’aleshores en el pensament occidental: «L’autèntic coneixement només pot venir del subjecte». Pels empiristes, les experiències del subjecte individual (el jo) són les úniques que tenen valor. El món, com a tal, només existeix si algú el coneix.

Hume i la Impugnació del Dogmatisme

Tot l'ideari de David Hume és un intent d'impugnar Descartes per dogmàtic. Descartes havia dit que el fonament del coneixement són les idees innates; Hume afirma que el criteri de veritat és el principi de la còpia: només és veritat aquella idea que prové d'una impressió. «Blau» és una idea certa perquè en tenim la impressió. «Substància» no és una idea certa perquè no en tenim cap impressió.

Escepticisme i Emotivisme en Hume

L'Escepticisme

En Hume hi ha, molt clarament, una reivindicació de l'escepticisme: el món humà no és el de les veritats absolutes, sinó el de les veritats probables i canviants. En la teoria del coneixement, això implica:

1. Revisar el criteri de veritat a través del «principi de la còpia»: només és veritat aquella idea de la qual sabem de quina impressió prové.
2. Fer la crítica a les idees de substància i causa, que no provenen de cap impressió sensible.
3. Considerar pseudoconceptes el Jo, Déu i el Món (les tres idees de la raó que, segons Descartes, eren idees innates i produccions espontànies de la ment).

L'Emotivisme

L’emotivisme defensa que l’ètica té el seu origen en els sentiments. Els individus no tenim impressions ni idees en què basar les nostres idees morals i, de fet, en la majoria de les nostres accions ens deixem portar més per les passions que per les idees.