Descartes: Idees Innates, Cogito, Substàncies i Coneixement
Les Idees Innates
Descartes pretenia analitzar les idees del pensament per intentar esbrinar si l'existència del món és real. Distingeix tres tipus d'idees:
- Adventícies: provenen de l'experiència.
- Factícies: són aquelles que la ment construeix a partir de l'exterior, creades per la imaginació.
- Innates: són les idees que ja tenim quan naixem, són clares i distintes, i no es deriven de l'experiència. Entre les idees innates, hi ha la idea de Déu com a ésser perfecte i infinit.
El Cogito fins a Déu
Descartes dona una nova versió de l'argument ontològic que pretén provar l'existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu. Descartes ha de recórrer a aquest tipus d'argument perquè, de moment, només té la seguretat de l'existència del jo i de les idees. Demostrada l'existència de Déu (bondadós i perfecte), es pot rebutjar la hipòtesi del geni maligne (Déu enganyador que fa que ens equivoquem en tot, que ens fes confondre entre el veritable i el fals).
Déu és, en el sistema cartesià, la garantia de la validesa del coneixement. Descartes deia que ell era una substància pensant i que existeix un ésser perfecte, i que només a través de la raó es pot conèixer l'existència de l'ànima i de Déu. Aquells filòsofs que es basen en les coses sensibles i només creuen en allò que poden tocar i veure (coses corpòries o extenses) difícilment podran assolir aquest coneixement.
Les Tres Substàncies de Descartes
Descartes distingeix tres substàncies:
- Déu
- Substància pensant o res cogitans (íntima)
- Substància extensa o res extensa (cos o realitat exterior)
La substància és quelcom concret existent que no necessita més que si mateix per a existir. Descartes diu que només Déu és substància, ja que els altres éssers necessiten d'ell per a existir. Hi ha dues classes de substàncies:
- Substància infinita (Déu)
- Substàncies finites (ànima i cos, que necessiten de Déu per a existir).
De Déu al Món
Pel que fa a les idees que tenim del món o de la realitat exterior, Descartes creu que són menys certes que les anteriors i se'n pot dubtar de la seva validesa. Hi ha la possibilitat que siguin fruit del somni o de la imaginació, però, demostrada l'existència de Déu, podem tenir la certesa que el món existeix. Déu només garanteix la veritat de les idees distintes i clares. Descartes distingeix entre qualitats primàries i secundàries. Les primàries són aquelles que poden expressar-se matemàticament (existeixen objectivament, independentment del subjecte); i les secundàries no existeixen objectivament en les coses.
Relació Ànima-Cos
A Descartes li interessa analitzar l'ànima i el cos, veure quina relació mantenen i aclarir si són dues substàncies separades i independents o si formen una unitat. Ell vol justificar la llibertat humana davant del mecanicisme imperant en aquella època. Mecanicisme: visió de la naturalesa com una màquina, que diu que al món tot està determinat i no hi ha lloc per a la lliure acció.
Relació ànima-cos: Descartes elabora una teoria antropològica dualista (una concepció de l'ésser humà com un compost de dues substàncies separades: ànima i cos). El cos humà, com tot allò material o extens, està sotmès a les lleis naturals i mecàniques, mentre que l'ànima és lliure i té iniciativa pròpia. Tot i això, Descartes no podia negar que hi havia una constant relació entre cos i ànima, que, tot i ser distints, estan estretament units.
Les passions: són percepcions i emocions de l'ànima causades pel cos, són involuntàries i irracionals. Descartes diu que cal aprendre a governar les passions segons el criteri de la raó.
L'ànima té dues funcions: l'enteniment (facultat de pensar) i la voluntat o facultat de triar (Descartes l'identifica amb la llibertat, que per a ell l'existència d'aquesta és evident i és la màxima perfecció de l'home).
La Moral Provisional
Consisteix en un conjunt de regles de prudència. La moral provisional és una estratègia per intentar aconseguir la calma necessària per a reflexionar enmig dels trasbalsos propis. Regles de la moral provisional:
- Obeir les lleis i costums del país, conservant la religió dels pares.
- Ser al màxim ferm i segur.
- Vèncer-se a si mateix abans que intentar vèncer la fortuna.
- Dedicar-se al conreu de la raó; Descartes fonamentava la racionalitat.
Teoria del Coneixement
Branca de la filosofia que estudia allò relacionat amb el coneixement.
Coneixement: Presència, relació i activitat entre un objecte i un subjecte.
Objecte: És allò conegut.
Subjecte: És qui coneix i sempre és persona.
Tres Preguntes sobre el Coneixement
1. Com Coneixem?
Teories sobre l'origen del coneixement:
- Racionalisme: Teoria que afirma que coneixem a través de la raó.
- Empirisme: Teoria que afirma que coneixem a través dels sentits.
2. Ho Podem Conèixer Tot?
Teories sobre les possibilitats del coneixement:
- Criticisme: Teoria que afirma que coneixem, però que la raó ha de ser crítica.
- Relativisme: Teoria que afirma que sí que podem conèixer, però depenent del coneixement que es tingui.
- Dogmatisme: Teoria que afirma que sí que ho podem saber tot.
Escepticisme
: Teoria que dubta que es pugui assolir la veritat de totes les coses.