Descartes i Locke: Comparativa Filosòfica i Teoria del Coneixement
La Necessitat de Déu i la Causalitat
Descartes tenia la necessitat de demostrar l’existència de Déu per justificar el vincle entre les nostres idees i el món. Locke, en canvi, se serveix de la relació causal: el coneixement és un procés causal des de l’objecte a la ment i, per tant, a partir dels seus efectes (idees) podem assegurar l’existència de les causes (objectes externs).
Les Tres Substàncies: Crítica de Locke a Descartes
Tant Locke com Descartes es plantegen l’existència de tres substàncies. Locke, però, fa una crítica a la concepció cartesiana d'aquestes: el Jo, el Món i Déu.
Racionalisme vs. Empirisme: Corrents Filosòfiques
Descartes pertany a la corrent racionalista, mentre que Locke, juntament amb Hume, pertany a la corrent empirista.
El Propòsit del Coneixement: Una Base Definitiva
Tant Locke com Descartes es proposen fomentar el nostre coneixement d’una manera definitiva.
El Debat sobre les Idees Innates
Locke està en desacord amb el racionalisme de Descartes, especialment amb la defensa de les idees innates. Per a Locke, només després de rebutjar aquestes idees innates podrem assolir la veritable anàlisi de les idees.
La Prova del Consens Universal
Descartes defensava les idees innates i afirmava que tots els éssers humans posseeixen aquestes idees. És a dir, segons Descartes, existeix un consens universal entre tots els éssers humans.
Locke, però, nega aquesta prova del consens, argumentant que:
- Els nens no coneixen el principi d’identitat o de contradicció.
- Les persones amb discapacitat tampoc coneixen aquests principis.
- Els principis morals no són universals.
Per tant, Locke conclou que les idees no poden formar part de la naturalesa de la ment, sinó que han estat incorporades d’alguna manera (a través de l'experiència).
El Punt de Partida: Les Idees de la Ment
Com Descartes, el punt de partida de la gnoseologia de Locke són les idees de la ment.
Concepte d'Idea: Descartes vs. Locke
Segons el racionalisme cartesià, la idea és una realitat abstracta, un mode de pensament que mostra una operació. En el cas de Locke, la idea és la imatge sensible que no implica cap afirmació; només és una presència en la ment que procedeix de les dades empíriques.
La Idea com a Objecte de l'Enteniment
El concepte d’idea és fonamental en la filosofia de Locke i està inspirat en bona part en la concepció de Descartes: la idea és l’objecte de l’enteniment quan un ésser humà pensa. Per tant, no podem dir que coneixem les coses directament, sinó que només coneixem les idees (les representacions de les coses).
Claror i Distinció en la Percepció
Locke està d’acord amb Descartes en què allò que veritablement és, és allò que pot ser percebut de manera clara i distinta. Però, mentre que per a Descartes les sensacions són considerades com a dubtables i no ofereixen una garantia suficient, per a Locke són l’origen del nostre coneixement, la primera font de continguts de coneixement.
Qualitats Primàries i Secundàries de la Matèria
Locke manté la distinció moderna entre qualitats primàries i qualitats secundàries de la matèria. Igual que Descartes, Locke considera que les qualitats primàries són les qualitats del cos que no es poden separar del mateix; són objectives i independents del subjecte. Les qualitats secundàries, en canvi, són subjectives, perquè depenen que el subjecte les pugui captar.