L’última ofensiva de l’exèrcit alemany va ser a les Ardenes, al front occidental, però després d’alguns èxits inicials, es va saldar amb un complet fracàs.
Els exèrcits aliats, aleshores reforçats amb contingents francesos, van prosseguir el seu avanç cap a Alemanya.
El 30 d’abril de 1945, Hitler es va suïcidar.
El 2 de maig va capitular Berlín i el 7 de maig es va signar la rendició incondicional d’Alemanya.
La fi de la guerra a Àsia
Des de la fi de 1943, l’exèrcit nord-americà va avançar les posicions al Pacífic i va ocupar les illes Salomó, Nova Guinea, Mariannes, Palau i Filipines; alhora, la marina de guerra japonesa era completament destruïda en diversos combats navals.
Els britànics van alliberar Birmània. La guerra estava decidida, però la resistència japonesa feia preveure que encara podia prolongar-se durant un cert temps, amb un cost humà molt elevat per als nord-americans.
Davant d’aquesta situació, el nou president dels Estats Units, Truman —que havia substituït Roosevelt, mort uns quants mesos abans—, va decidir llançar la bomba atòmica a Hiroshima i Nagasaki.
L’ús d’aquesta nova arma, amb una potència devastadora incalculable, va obligar el Japó a signar la capitulació el 2 de setembre de 1945. La Segona Guerra Mundial havia acabat.
El món en temps de guerra
Els sofriments de la població civil
La població civil va patir les dures condicions de la guerra. Els productes de primera necessitat escassejaven i eren cars.
Les ciutats de caràcter industrial patien els efectes dels bombardejos de l’aviació enemiga.
La situació era dramàtica en els territoris ocupats pels nazis; les autoritats d’ocupació imposaven un sistema de control de la població molt sever, prohibien circular pels carrers a partir d’una determinada hora del vespre i detenien els sospitosos i els infractors de la prohibició; aquests sovint eren considerats ostatges de guerra i podien ser afusellats en represàlia pels atemptats que els elements de la resistència cometien contra els ocupants.
Resistència i col·laboracionisme
A tots els països ocupats pels alemanys hi va haver casos de resistència i de col·laboracionisme. Els resistents eren els ciutadans que s’oposaven a l’ocupació.
