Desenvolupament Cognitiu i Intel·ligència: Teoria de Piaget
Desenvolupament Cognitiu segons Piaget
Piaget afirma que el desenvolupament cognitiu del nen té relació amb el desenvolupament de les estructures biològiques. Considera que la intel·ligència és la capacitat d'adaptar-se a l'ambient. Estableix 4 etapes:
Període de la intel·ligència pràctica o sensoriomotriu
Intel·ligència irreflexiva, pràctica, que percep i actua, però no utilitza símbols. Comprèn la permanència de l'objecte.
Període del pensament preoperatori o intel·ligència intuïtiva
Desenvolupament del llenguatge. Recerca de l'ordre i la constància. Pensament animista. Egocentrisme.
Període de la intel·ligència logicoconcreta
Operacions mentals sobre objectes concrets. Classificació d'objectes. Seriacions, transitivitat.
Període de la intel·ligència logicoformal
Pensament abstracte. Construcció de teories. Elaboració o comprovació d'hipòtesis.
Mesura de la Intel·ligència: Els Tests
Un test és un instrument que intenta mesurar algun aspecte de les persones. Fer un test és complicat, ha de ser fiable, tenir validesa i sensibilitat. El test d'intel·ligència més utilitzat és l'escala de Wechsler. El coeficient intel·lectual (CI) estableix la relació entre l'edat cronològica i l'edat mental. El resultat pot ser:
- Deficiència profunda: 0-24
- Mitjana: 25-49
- Lleu: 50-69
- Límits: 70-79
- Normalitat (normal baix): 80-89
- Normalitat (normal mig): 90-109
- Normalitat (normal alt): 110-119
- Superioritat (superior): 120-129
- Superioritat (molt superior): 130-140
- Superdotat: +140
Sattler apunta:
- Les proves no mesuren la intel·ligència innata.
- Els CI canvien.
- Els CI són càlculs aproximats de l'habilitat.
- Els CI de diferents proves no són intercanviables.
Millora i Modificabilitat de la Intel·ligència
La intel·ligència és una potència o capacitat a desenvolupar, quelcom inacabat i amb possibilitat de millorar. Feuresein afirma que l'ésser humà és canviant i modificable. Va dissenyar un Programa d'Enriquiment Instrumental. Els objectius del programa són:
- Corregir les funcions cognitives deficients en les fases d'input, elaboració i output.
- Desenvolupar una motivació intrínseca en la formació d'hàbits.
- Produir un procés reflexiu de l'alumne, confrontant els seus èxits i fracassos.
- Canviar l'alumne cap a ell mateix, veient-se com a font activa d'informació i no com un recipient passiu.
Intel·ligència Animal i Intel·ligència Humana
Investigar sobre el cervell o la psicologia animal ens permet avançar en la ciència psicològica. Aquest interès no radica en la comparació de l'animal amb l'home, sinó en l'anàlisi del progrés ocorregut des dels éssers inferiors cap als superiors.
Nivells de Cervell i de Psiquisme
El grau de psiquisme es mesura pel desenvolupament del cervell. Dins dels vertebrats, existeixen animals amb escorça cerebral i d'altres que no en tenen. Els mamífers són els únics que tenen escorça cerebral plenament desenvolupada, i això permet el desenvolupament de la intel·ligència com a capacitat de donar respostes adaptades a les situacions noves i la possibilitat de no estar condicionats pels automatismes dels instints. Som semblants als simis en anatomia, però la nostra psicofisiologia és especialment humana.
Els Instints, l'Hàbit i la Intel·ligència
La conducta intel·ligent apareix com un conjunt d'operacions que estan subordinades a un fi, que tendeixen a la solució de problemes. L'instint és rígid, mentre que la intel·ligència és plàstica. La forma d'obrar de l'instint és especialitzada, mentre que la intel·ligència és un instrument universal capaç de resoldre problemes nous, d'adaptar-se a altres condicions d'existència. L'hàbit no és com l'instint, una habilitat innata, sinó que és adquirida. L'hàbit s'assembla a l'instint perquè resol automàticament el problema concret al qual ha estat format.
Estudi Experimental de la Intel·ligència Animal
Segons els estudis de Kohler, la intel·ligència del ximpanzé és exclusivament intuïtiva i concreta, es redueix a l'aptitud de descobrir relacions entre els objectes donats en l'espai. La intel·ligència del mico no té consciència de la duració del temps.
La Intel·ligència Humana
Pot dominar el temps, evocar el passat i el futur. L'home forma records i projectes. Per tant, el pensament abstracte implica la paraula, l'ús del llenguatge, i aquesta és la gran diferència entre l'animal i els homes.