Desenvolupament cognitiu segons Piaget i canvis cerebrals

La Teoria del Desenvolupament Cognitiu de Jean Piaget

Jean Piaget és un dels principals psicòlegs en l'estudi del desenvolupament del pensament infantil. Segons la seva teoria, els conceptes no són innats, sinó que s'adquireixen progressivament mitjançant processos com l'ambient, l'adaptació i l'organització de l'experiència.

Defineix dos mecanismes clau en aquest procés:

• Assimilació: Aplicar esquemes de coneixement ja existents a noves situacions.
• Acomodació: Modificar els esquemes existents per adaptar-se a nous reptes o informació.

Les Quatre Fases del Desenvolupament Cognitiu de Piaget

Aquestes fases s'estenen des del naixement fins a la maduresa, marcant l'evolució de les operacions mentals:

1. Període Sensoriomotor (0-2 anys)

Aquesta etapa va des del naixement fins als dos anys, moment en què apareix el llenguatge. Conté sis estadis:

• Estadi I (0-1 mes): Consolidació dels reflexos bàsics (xuclar, agafar). Els nadons comencen a generalitzar aquestes respostes.
• Estadi II (1-4 mesos): Desenvolupament dels primers hàbits i coordinació dels sentits (vista, oïda, tacte).
• Estadi III (4-8 mesos): El nen comença a distingir entre mitjà i fi (p. ex., saciar la set amb un biberó). També recupera accions interrompudes i busca objectes dins del seu camp visual.
• Estadi IV (8-12 mesos): Aplica accions conegudes a situacions noves i cerca objectes que han desaparegut del seu camp visual.
• Estadi V (12-18 mesos): Mitjançant l'experiència activa, descobreix nous mitjans per aconseguir els seus objectius i entén que els objectes existeixen independentment d'ell (permanència de l'objecte).
• Estadi VI (18-24 mesos): Apareix el pensament abstracte, cosa que li permet evocar objectes i situacions que no té davant seu.

2. Període Preoperatori (2-7 anys)

En aquesta fase, el pensament abstracte es desenvolupa i consolida, manifestant-se a través de:

• Imitació diferida: El nen pot recordar i repetir accions que ha vist prèviament.
• Joc de ficció: Juga a ser altres persones o a simular situacions fictícies.
• Dibuix: Aprèn a representar la realitat mitjançant el dibuix.
• Imatge mental: Pot imaginar objectes, situacions i emocions sense tenir-los presents.
• Desenvolupament del llenguatge: Millora la seva capacitat d'expressió i comprensió verbal.

3. Període de les Operacions Concretes (7-11 anys)

Apareixen operacions lògiques com la classificació i la seriació, però limitades a objectes reals i tangibles. Encara no es comprenen hipòtesis abstractes.

4. Període de les Operacions Formals (11-15 anys)

Es consolida la lògica adulta, permetent el raonament abstracte, la formulació d'hipòtesis i la resolució de problemes complexos.

Explicació Biològica dels Canvis en la Intel·ligència

La intel·ligència humana evoluciona al llarg de la vida, i aquests canvis tenen una base biològica:

• El nostre cervell canvia al llarg de la vida, i les connexions entre les neurones i la seva capa de protecció, la mielina, varien a ritmes diferents en distintes regions.
• Les zones més afectades pel descens de mielina relacionat amb l'edat són el còrtex prefrontal, important per a l'atenció, la planificació, el raonament i la resolució de problemes, i l'hipocamp, implicat en l'aprenentatge i la memòria.
• La intel·ligència fluïda (és a dir, el raonament i la resolució de problemes) assoleix el seu punt àlgid prou aviat, però la intel·ligència cristal·litzada (vocabulari i coneixements generals) no adquireix tot el seu potencial fins a etapes tardanes.
• L'experiència fa que les persones grans siguin més eficaces en la resolució de problemes quotidians.
• Fins i tot quan hi ha degeneració dels teixits, el cervell és capaç de compensar i mantenir les funcions cognitives en determinats contextos.
• Les connexions neuronals i la mielinització depenen del seu ús. Mantenir-se actiu mentalment (llegir, calcular, escoltar música, relacionar-se...) ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu.
• L'epigenètica afirma que l'entorn, allò extern a l'organisme, com les conductes determinades, pot canviar el curs de la biologia. En aquest cas, una conducta apropiada ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu. La biologia condiciona, però no determina. La psicologia intenta connectar la biologia amb la bona conducta.