Desenvolupament Psicosocial, Motivació i Actitud
Etapes del Desenvolupament Psicosocial
Primer any
Relacions psicològiques radicals de les quals depèn la gènesi de les actituds bàsiques de confiança o desconfiança.
Segon any
Estadi de les relacions que s'amplia amb els dos pares. El resultat és la formació d'estructures personals d'autonomia i domini de si mateix o de seguretat i conformisme.
Tercer al cinquè any
Intervé la família bàsica en la definició de les metes vitals i en el foment de la iniciativa o dels sentiments de culpabilitat.
Sisè any a la pubertat
S'amplia l'àmbit de les relacions interpersonals a l'escola i el veïnat. La competició i la cooperació, la superioritat i la inferioritat, etc.
Adolescència
Les colles i els líders exerceixen influències profundes i susciten fidelitats o models que afecten la consolidació de la pròpia identitat personal, així com sentiments d'integració o marginació.
Primera joventut
Les relacions socials passen a un nivell més diferenciat, on l'amor i l'amistat, la solidaritat i l'aïllament, la generositat i l'egoisme es configuren com a pautes de major maduresa.
Joventut i primera maduresa
El treball i les responsabilitats familiars generen comportaments de producció i cura que cristal·litzen en actituds altruistes o egocèntriques.
Final de la maduresa
L'home afronta el doble problema de ser a través del que va ser i d'anar deixant de ser. La saviesa de la renúncia i la integritat, enfront de la insensatesa, la desesperació o la deshonestedat tanquen el procés de desenvolupament psicosocial de l'home.
Motivació
Ve del llatí motus i, igual que el terme emoció, designa l'arrel dinàmica del comportament, és a dir, aquells factors o determinants interns més que externs al subjecte que, des de dins, l'inciten a l'acció. Abans que la Psicologia estudiés la motivació, s'estudiaven els instints, però no servia per a res. Aleshores, la psicologia, en introduir el concepte de motivació, va reduir la qüestió a dos motius primaris: l'amor i l'agressió. Una contribució important de la nova psicologia de la motivació va consistir en la separació de dos aspectes que en la psicologia de l'instint anaven confusament units. Aquests són els components:
- Energètics: Activació o pulsió de la conducta. IMPULSOS.
- Direccionals: Orientació a diverses metes. NECESSITATS.
Totes les motivacions són mixtes de pulsió energètica i finalitat direccional o necessitat, però alhora es poden diferenciar com a components.
Actitud
Forma de comportar-se o obrar una persona davant d'un cert fet o situació. És un estat mental d'atenció, organitzat a través de l'experiència i capaç d'exercir una influència directiva o dinàmica sobre la resposta de l'individu a tots els objectes i situacions amb els quals està relacionat. Basant-nos en les diverses definicions, podem sintetitzar els elements essencialment característics de les actituds socials com:
- L'organització duradora de creences i cognicions en general.
- La càrrega afectiva a favor o en contra.
- La predisposició a l'acció.
- La direcció vers un objecte social.
Afectiu
És el sentiment a favor o en contra d'un determinat objecte social, és el més característic de les actituds socials. Polaritza posicions.