Desigualtat, ajut al desenvolupament i divisió comarcal
La desigualtat
Les dones, en termes generals, treballen en els escalafons inferiors de les feines. Normalment tenen ocupacions que perden prestigi o que estan mal pagades. Estan poc representades en els treballs administratius i directius, en el transport i en la producció, i hi predominen en els treballs d'oficina.
Ajut per al desenvolupament (AOD)
Conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen com a ajuda als menys desenvolupats. Els diners procedeixen de tres fonts:
- 1. Acords bilaterals
- 2. Ajuts multilaterals
- 3. Ajuts procedents de les ONG
1. Acords bilaterals
2/3 parts dels ajuts exteriors. Donen els diners per assegurar-se quotes de mercat i avantatges comercials en els països subdesenvolupats. Sovint inclouen clàusules en què s'acorden pactes de compra de béns i serveis al país desenvolupat.
2. Ajuts multilaterals
1/5 part dels ajuts. Procedeixen de bancs de desenvolupament, com ara el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional. Aquests diners es destinen a projectes de desenvolupament global. Tot i això, poden arribar a causar desigualtat social i l'increment del deute extern dels països receptors.
3. Ajuts procedents de les ONG
1/7 part dels ajuts. Són els únics diners realment destinats a l'ajuda al desenvolupament. Es tracta d'intervencions d'àmbit local per millorar les condicions de vida de la població. Però el problema és la manca de continuïtat i la reduïda escala d'actuació.
Divisió comarcal
L'any 1892, a les Bases de Manresa, es proclamava la comarca com a base de la divisió territorial catalana. L'any 1931 la Generalitat va constituir una Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, i es va dividir Catalunya en 38 comarques i 9 regions, però no es va aprovar fins al 1936.
L'actual divisió territorial en comarques de Catalunya es basa en la Llei de la divisió i l'organització comarcals de Catalunya, aprovada pel Parlament l'any 1987. La comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l'agrupació de municipis. Cada comarca tenia un consell comarcal, format per consells elegits per regidors dels diversos municipis i amb competències en algunes matèries, com ara l'ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, etc.