Desigualtats Socials: Classe, Ètnia i Gènere en la Societat
Ens situem en una societat estratificada, fet que provoca que hi hagi diferents classes socials. L'estratificació social és la forma en què la societat estructura les classes socials en diferents estrats socials amb una situació jerarquitzada. És una forma d'organització social en categories o nivells i una manera de diferenciació social jeràrquica. Hi ha tres tipus de desigualtats socials reflectides a l’estratificació: classe, ètnia i gènere.
El grup ètnic és el que comparteix una història sociocultural diferenciada. El gènere és una construcció social. La classe social es defineix com a grups o conglomerats de persones que gaudeixen de les mateixes condicions de vida i estan situades en un mateix estrat social i/o nivell socioeconòmic. També es pot definir com aquell conjunt de famílies amb la mateixa posició jeràrquica dins l’estratificació social.
En quant a les desigualtats socials, s'esdevé quan membres de la mateixa comunitat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats a la vida. És la forma en què la societat estructura les classes socials en diferents estrats socials amb una situació estructuralment jerarquitzada. Per tant, és una forma d'organització social en categories o nivells jerarquitzats. Hi ha un sistema d'estratificació obert i tancat. Ens centrarem en les desigualtats de gènere.
Hi trobem: La incorporació de la dona al mercat laboral i al sistema educatiu superior produeix una transformació dels valors dominants. En quant a la superdona, Castells diu que les dones són les responsables de les tasques pròpies del món laboral, a més de les feines de casa i de ser responsables dels seus fills. En canvi, l'home, quan arriba més tard a casa a causa del seu horari laboral, no s'ocupa tant com la dona.
En quant al sistema educatiu, s'ha assolit la coeducació en l'escola pública, però encara hi ha casos en què hi ha diferències. Per exemple, els nens juguen amb pistoles i les nenes amb nines. En quant a l'economia, les dones tenen un salari més baix, cobren menys i tenen menys oportunitats que els homes. A més, en el passat hi havia més fracàs escolar en nens. Els homes tenen més tendència a ocupar càrrecs més alts, i en canvi les dones es troben al servei d'altres. Hi ha feines feminitzades (infermera, secretària, professores...) i feines masculinitzades (metge, director, agricultor, pagesos...).
En quant a la publicitat, la dona és considerada com un objecte sexual i es relaciona amb una dona prima. També s'observa que als homes se'ls presenta com a incapaços de realitzar tasques domèstiques i al final requereixen l'ajuda d'una dona. En quant a l'àmbit familiar, la dona normalment depèn econòmicament del seu marit, cosa que fa que moltes de les activitats de les dones hagin d'estar aprovades pels homes.
Cal dir també que el fet que la dona treballi i la família depengui de dos sous facilita que hi hagi un consens entre home i dona. Segons Castells, en la violència de gènere també hi ha desigualtats. L'home es veu incapaç d'acceptar que ha d'arribar a un consens amb la dona, es sent frustrat i respon amb violència. Per això, cada vegada hi ha més denúncies en quant a maltractaments.
L’escola és feminitzadora en doble sentit: hi ha moltes mestres que són dones, i s’ha aconseguit elevar el grau de coeducació, hi ha més implantació de la dona en quant al gènere. En conclusió, segons Castells, l'home ha d'acceptar aquest canvi de mentalitat i conscienciar-se de què la dona és lliure, autònoma i independent. Per superar les desigualtats de gènere, l'home ha d'acceptar aquesta nova cultura d'igualtat entre homes i dones.