Dialectes Catalans: Fonètica, Morfologia i Sociolingüística
Divisió Dialectal del Català
Bloc Oriental i Occidental
La divisió dialectal del català es basa principalment en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Fonètica
- Català Oriental: Les vocals àtones /a/ i /e/ s'uneixen en la vocal neutra [ə]. La /o/ àtona es neutralitza en [u].
- Català Occidental: Les vocals àtones /a/, /e/, /o/, /u/ es mantenen sense neutralització.
Particularitats Fonètiques
- Català Occidental:
- Es pronuncia la /i/ del dígraf ix (ex: caixa).
- La x a inici de paraula o darrere de consonant es pronuncia africada (ex: xarxa, punxa).
- Català Oriental:
- No es pronuncia la /i/ del dígraf ix (ex: caixa).
- La x a inici de paraula o darrere de consonant es pronuncia fricativa (ex: xarxa, punxa).
Morfologia
- Català Occidental:
- Primera persona del present d'indicatiu: desinències -o, -e (ex: canto, teme).
- Verbs incoatius: desinència -i (ex: dormi).
- Present de subjuntiu: desinència -e.
- Plural de paraules planes: -ns (ex: joves → jovens).
- Català Oriental:
- Primera persona del present d'indicatiu: desinències -u, -i (ex: canto → canti, temo → temi).
- Verbs incoatius: desinència -e (ex: dorme).
- Present de subjuntiu: desinència -i.
- Plural de paraules planes: -s (ex: joves).
Lèxic Comparat
- Espill (occidental) / Mirall (oriental)
- Apegar (occidental) / Encomanar (oriental)
- Despús-ahir (occidental) / Abans-d'ahir (oriental)
- Xic (occidental) / Noi o al·lot (oriental)
Els Dialectes Catalans Específics
Català Valencià
- Fonètica: No emmudeix la -r final ni la -d de la terminació -ada. La -r d'adobar s'emmudeix.
- Lèxic: Mossar (mossegar), fardatxo (llangardaix), dacsa (blat de moro), granera (escombra).
- Morfologia: Adverbis de lloc amb combinació de pronoms febles (ex: hi ha), desinències d'imperfet de subjuntiu en -ara, -era, -ira.
Català Nord-occidental
- Fonètica i Lèxic: Vocalisme similar al valencià.
- Morfosintaxi: Ús de l'article definit masculí lo, los.
Català Central
- Fonètica: Geminació de -bl- i -pl-. No es diferencia entre b i v.
- Morfologia i Lèxic:
- Tarragoní: Aquesta es pronuncia aqueta.
- Barceloní: Dues es pronuncia dugues.
Català Balear
- Fonètica: Conserva la vocal tònica neutra. Iodització. Diferencia entre b i v.
- Lèxic: Ca (gos), moix (gat), al·lot (noi).
- Morfologia: Ús de l'article definit salat: es, sa, ses.
Català Rossellonès
- Fonètica: No conserva ni la e ni la o obertes. No hi ha paraules esdrúixoles.
- Lèxic: Abundància d'arcaismes, occitanismes i gal·licismes.
- Morfologia: Desinència -i per a la primera persona del present d'indicatiu. Negació amb pas (ex: no vull pas).
Fenòmens Sociolingüístics
Bilingüisme
El bilingüisme és l'ús de dues llengües. Pot ser un fet individual o un comportament col·lectiu, on les dues llengües es poden utilitzar al mateix nivell.
- Bilingüisme Individual:
- Social: Raons pràctiques.
- Instrumental: Motius laborals o professionals.
- Bilingüisme Col·lectiu: Coexistència d'una llengua autòctona i una llengua forastera en un mateix territori administratiu.
- Bilingüisme Territorial: Divisió d'un territori en zones lingüístiques (ex: Bèlgica amb zona francòfona i zona neerlandesa).
Diglòssia
La diglòssia és l'ús de dues llengües en una situació social jerarquitzada, on una té més prestigi que l'altra.
- Diglòssia Interna: Una llengua s'imposa sobre l'altra i s'utilitza en l'àmbit escrit i formal.
- Diglòssia Externa: Dues llengües diferents en contacte i en conflicte en un mateix territori.
- Llengua 1 (forastera): Ús formal i escrit.
- Llengua 2 (autòctona): Ús en àmbits familiars i col·loquials.
Conflicte Lingüístic i Normalització
El conflicte lingüístic sorgeix d'un desajust entre les funcions socials del llenguatge i les funcions lingüístiques de la societat. Les llengües lluiten per aconseguir ser l'única d'ús en un mateix territori.
- Llengua Minoritzada: Aquella que ha reduït el seu ús en els àmbits del seu territori.
- Normalització Lingüística: Procés per revertir la minorització d'una llengua, o la substitució de la llengua minoritzada per la dominant.
- Substitució Lingüística: Procés on una llengua (Llengua B) és reemplaçada per una altra (Llengua A).
Exemple: Un poble A amb Llengua A envaeix un poble B amb Llengua B. La Llengua B és relegada en l'administració i l'ensenyament, i les classes altes canvien la Llengua B per la Llengua A.