Dialectes del Català: Característiques i Diferències Clau

Els dialectes del català

Milà i Fontanals va proposar l'any 1861 la divisió dialectal del català en oriental i occidental, basant-se en el tractament de les vocals a-e, i de les vocals o-u. Per delimitar dos dialectes o subdialectes, s'utilitzen les isoglosses, que són línies imaginàries que separen els llocs per la presència o l'absència d'un tret lingüístic determinat. Segons aquestes línies, la llengua catalana presenta la següent distribució dialectal:

Català Oriental

• Rossellonès
• Central (septentrional de transició, salat, xipella, barceloní, tarragoní)
• Balear (mallorquí, menorquí, eivissenc)
• Alguerès

Català Occidental

• Nord-occidental (ribagorçà, pallarès, tortosí)
• Valencià (valencià septentrional, valencià apitxat, valencià meridional [mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera])

El Rossellonès (Comarques de la Catalunya Nord) o Català Septentrional

Característiques principals:

• Absència de mots esdrúixols.
• Desinència -i de la primera persona del present d'indicatiu, el pretèrit imperfet d'indicatiu i el condicional: canti, regavi, regaria.
• Ús del verb ser com a auxiliar dels verbs de moviment: som anat.
• Ús d'occitanismes, gal·licismes i mots exclusius com nugues (nous).
• Negació amb la partícula pas, sense el no.

Diferències Fonètiques, Morfològiques i Lèxiques

Català Oriental vs. Català Occidental

1. Confusió a, e àtones / Distinció a, e àtones.
2. Neutralització de o, u àtones en [u] / Distinció de o, u àtones.
3. E tancada llatí vulgar > /ɛ/ / E tancada llatí vulgar > /e/.
4. /ʃ/ intervocàlica o final no precedida de iod (ix) / /ʃ/ intervocàlica o final precedida de iod (ix).
5. -u, -i o ø a la 1a persona del present d'indicatiu / -e, -o a la 1a persona del present d'indicatiu.
6. Incoatius amb -e- al present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu / Incoatius amb -i- al present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
7. Plurals d'antics esdrúixols acabats en -n, perden la nasal / Plurals d'antics esdrúixols acabats en -n, mantenen la nasal.
8. Lèxic específic: mirall, noi, llombrígol, xai / espill, xic, melic, corder.

Ús dels Pronoms Febles

• Complement Directe (CD):
  • Si és determinat (el, la, els, les, això), el pronom feble és ho.
  • Si és indeterminat, el pronom feble és en.
• Complement Indirecte (CI):
  • El pronom feble és li.
  • Combinació amb CD:
    • Si hi ha CD determinat i CI singular, li esdevé hi.
    • Si hi ha CD determinat i CI plural, s'utilitza els hi.
• Atribut:
  • El pronom feble és ho.
  • També es poden usar el, la, els, les per emfatitzar.
• Complement del Nom (CN) introduït per de: El pronom feble és en.
• Complement Agent (CA) introduït per de: El pronom feble és en.
• Complement de Règim Verbal (CRV):
  • Si el CRV és introduït per de + SN, el pronom feble és en.
  • En altres casos, el pronom feble és hi.
• Complement Circumstancial (CC):
  • Si és de lloc i introduït per de, el pronom feble és en.
  • En altres casos, el pronom feble és hi.
• Complement Predicatiu (CPred):
  • El pronom feble és hi.
  • Si el CPred és introduït per de, el pronom feble és en.