Diccionari de Conceptes Clau de Filosofia: Guia Completa

Diccionari de Conceptes Clau de Filosofia

Revolució Copernicana: Canvi de paradigma segons el qual en el procés de coneixement el subjecte estructura l'objecte.

Sensibilitat: Facultat de coneixement per la qual captem.

Temps: Forma pura a priori de la sensibilitat interna.

Ús: Teoria de la raó que investiga sobre el problema dels límits i les possibilitats del coneixement.

Analítica Transcendental: Estudi de les condicions que fan possible el coneixement intel·lectual.

Apriorisme: Corrent de pensament que defensa que el coneixement és a priori.

Argument Ontològic: Argument sobre la teoria del coneixement.

Categoria: Conceptes purs a priori de l'enteniment.

Causa: Fet que provoca un altre, la seva conseqüència.

Causalitat: Teoria que defensa que tota conseqüència té una causa inversa.

Criticisme: Corrent de pensament que critica allò establert.

Dialèctica Transcendental: Estudi de les condicions que fan possible l'activitat de la raó.

Fenomen: Les coses tal com són per a nosaltres.

Déu: Principi més general i incondicionat que ho inclou tot.

Filosofia Transcendental: Filosofia sobre l'activitat de la raó.

Idea: Concepte de la nostra ment, dins d'aquesta.

Noumèn: La cosa en si.

Idealisme Transcendental: Corrent de pensament que sosté les idees innates de Déu.

Idees Transcendental: Objectes de la dialèctica transcendental.

Judici: Proposició formada per un subjecte i un predicat que afirma alguna cosa.

Judici Analític: Judici on el predicat no afegeix res nou al subjecte.

Judici a Posteriori: Judici que per determinar la seva veritat és necessari acudir a l'experiència.

Judici a Priori: Judici independent de l'experiència.

Judici Sintètic a Priori: Judici el predicat del qual afegeix alguna cosa al subjecte.

Raó: Facultat suprema unificadora del coneixement.

Què puc conèixer?: Puc conèixer la realitat a través de les estructures de la meva ment.

Postulats de la Raó Pràctica

Els postulats de la raó pràctica són proposicions que no poden ser demostrades des de la raó teòrica però han de ser acceptades per fer possible la moral.

1. Llibertat Humana: Encara que els fenòmens naturals estiguin determinats mecànicament per les lleis de la natura, i encara que l'ésser humà en formi part, cal pressuposar la llibertat humana que implica la capacitat de sostreure's al determinisme que les lleis físiques imposen a la natura, poden decidir la pròpia acció.
2. Immortalitat de l'Ànima: Encara que no puguem parlar ni tan sols de l'ànima, la seva immortalitat esdevé imprescindible perquè en darrera instància tingui sentit l'exigència de moralitat. Resulta evident que el comportament correcte poques vegades es recompensa: fer el que hem de fer no acostuma a protegir-nos de les injustícies i maldecaps propis de l'existència humana. Només si suposem la immortalitat de la nostra ànima, la supervivència després de la mort física, podem confiar que la nostra virtut serà recompensada justament amb una existència feliç.
3. L'Existència de Déu: Déu, com l'ànima, és una realitat de la qual no en podem tenir cap experiència i per tant cap coneixement. Tanmateix la seva realitat es converteix en necessària com a garantia darrera del sentit de l'existència humana. Només Déu pot avalar que els qui s'han fet dignes de felicitat l'obtinguin.