Diccionari de termes polítics i jurídics

Audiència Nacional

És un tribunal amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció a tot l'Estat espanyol. S'encarrega d'organitzar judicis polítics i les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets llei on, respectivament, es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències del primer al segon.

Circumscripció electoral

És el conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d'escons.

Comissió Europea

És una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea (UE) i en regeix el poder executiu. El seu principal objectiu és la legislació entorn de polítiques i programes d'acció, sent així mateix el responsable d'aplicar les decisions del Parlament Europeu (PE) i el Consell de la Unió Europea (CUE).

Comunitats autònomes

L'actual organització territorial d'Espanya, segons el que estableix la constitució de l'Estat vigent, reconeix tres nivells d'autonomia: els municipis, les províncies, i les comunitats autònomes. D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol. Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives, així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.

Consell de la Unió Europea

És el principal òrgan legislatiu i de presa de decisió de la Unió Europea, i representa els estats membres.

Consell General del Poder Judicial

Segons l'article 122 de la Constitució Espanyola, és l'òrgan de govern del Poder Judicial d'Espanya. La seva principal funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront dels altres poders de l'Estat.

Constitució

És un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.

Corts Generals

Són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978. La constitució estableix que les Corts Generals són les representants del poble espanyol i són conformades per dues cambres: el Senat i el Congrés dels Diputats. És a dir, la branca legislativa dels poders del govern té una composició bicameral. Com a representants del poble espanyol, exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional: posseïxen la potestat legislativa, aproven els pressupostos generals de l'estat, controlen l'acció del govern i ocupen la resta de les funcions que els atribueixi la constitució.

Decrets llei

És una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978, i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en 3 o 4 mesos pel procediment d'aprovació parlamentari habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat. És un dels pocs casos previstos en la constitució en què el poder executiu (el "govern") pot exercir el poder legislatiu (elaborar lleis), juntament amb la legislació per delegació i l'elaboració de textos refosos; i com a tal és objecte d'un control per part del poder legislatiu per tal de vetllar per l'efectiva separació de poders pròpia d'un estat democràtic.

Defensor del Poble

Es coneix com a Síndic de Greuges o Síndica de Greuges en català, és el funcionari de l'Estat o de govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un Estat o de govern. Aquest càrrec procedeix de la constitució sueca que el va establir un el 1809 per a solucionar els problemes dels abusos per la via burocràtica o judicial. Per tant, sovint es coneix amb el seu nom suec d'Ombudsman.

Democràcia directa

És una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques. La democràcia directa a vegades es confon amb la democràcia participativa. Alguns sistemes de democràcia directa vigents al món actualment donen a la ciutadania tant poders legislatius com executius, per bé que la majoria de sistemes existents permeten la participació només en el procés legislatiu.

Democràcia representativa

És un sistema de govern en què el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica per mitjà d'eleccions lliures. Aquestes autoritats, en teoria, han d'actuar en representació dels interessos de la ciutadania que els tria per representar-los.

Diputació

És un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes. Històricament s'han creat diferents diputacions amb diferents propòsits.

Eleccions

És un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits, els quals els representaran en el govern. Aquest és el mecanisme comú utilitzat en la democràcia moderna per escollir els representants i diputats d'un cos legislatiu, el cap de l'executiu, així com els governants locals i regionals.

Estat de dret

L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors. Aquest es crea quan tota acció social i estatal troba sosteniment en la norma; és així que el poder de l'estat queda subordinat a l'ordre jurídic vigent per complir amb el procediment per a la seva creació i eficaç quan s'aplica en la realitat amb base en el poder de l'Estat a través dels seus òrgans de govern, creant un ambient de respecte absolut de l'ésser humà i de l'ordre públic.

Estat democràtic

És una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Estatut d’Autonomia de Catalunya

És la norma fonamental de l'ordenament jurídic català, així com una Llei Orgànica; reconegut a l'article 147 de la Constitució Espanyola de 1978 (dins els termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma bàsica de cada Comunitat Autònoma, i l'Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic).

Forces Armades

Són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada. L'organització de les Forces Armades es basa en la jerarquia i la disciplina. El personal militar en servei s'identifica per l'ús de l'uniforme militar, i la posició jeràrquica de cada militar es manifesta en el sistema de graus militars, representats mitjançant les divises.

Generalitat de Catalunya

És el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

Govern

És un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica. En un sentit ampli, governar significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius; és a dir, és la forma política amb la que un estat és governat.

Iniciativa Legislativa Popular

És la potestat per la qual una petició de la ciutadania, firmada per un nombre mínim de ciutadans o votants registrats, pot obligar realitzar una votació pública (plebiscit) sobre una proposta d'una llei, esmena constitucional, reforma d'una llei o ordenança, en alguns casos pot obligar a la votació d'una proposta de llei a l'assemblea legislativa, o, en la seva forma més reduïda, simplement obligar al poder legislatiu o executiu a considerar el tema en qüestió incloent-lo en l'ordre del dia. Depèn de com s'articuli es pot considerar una forma de democràcia directa o de democràcia participativa.

Jutge

És un funcionari d'administració de Justícia. Les seves funcions, formació i nomenament poden varien segons els països.

Llei d’Hondt

És una formula electoral que permet obtenir el número de càrrecs electes assignats a les candidatures en proporció als vots aconseguits. Va ser inventat pel matemàtic i advocat belga Victor d'Hondt.

Lleis ordinàries

És la norma de rang legal que constitueix, generalment, l'últim graó en la jerarquia jurídica de les lleis d'un Estat, després de la Constitució i les lleis orgàniques o altres equivalents (que solen posseir requisits extraordinaris per a la seva aprovació i versen sobre matèries especials). La seva aprovació correspon al Congrés o Parlament, normalment per majoria simple.

Lleis orgàniques

És aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matèries. En general, s'oposen o distingeixen de la llei ordinària a nivell competencial. Habitualment per a l'aprovació de lleis orgàniques calen requisits extraordinaris com, per exemple, majoria absoluta o qualificada.

Lobbies

És un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen. Els lobbies no solen participar directament en política (i per això no solen formar el seu propi partit polític), però sí que procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup polític que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del grup de pressió. L'acció es denomina «fer lobby» o, de manera més abstracta, «lobisme».

Ministres

És un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat. Dirigeix els departaments que estan sota el seu comandament, representa a l'Estat en el que concerneix al seu ministeri i representa la seva administració dintre del govern.

Municipis

És l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Ordenances i reglamentacions

És un tipus de norma jurídica, que s'inclou dins dels reglaments, i que es caracteritza per estar subordinada a la llei. El terme prové de la paraula ordre, pel que es refereix a un mandat que ha estat emès per qui té la potestat per exigir el seu compliment.

Parlament Europeu

És la institució parlamentària elegida per sufragi directe de la Unió Europea (UE). Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea (Consell) i la Comissió Europea (CE). Els seus propis diputats consideren que es tracta d'una de les assemblees legislatives més poderoses del món.

President del govern

És un títol que prenen líders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats. Etimològicament, un president és qui seu com a líder (del llatí prae ("abans") i sedere ("seure")). Originalment, el terme es referia a qui presidia una cerimònia o assemblea. Avui en dia es refereix habitualment a una persona amb poders executius.

Províncies

És una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat. El nom província és d'origen romà. La seva etimologia no se sap del cert, car els especialistes neguen que es pugui derivar de pro-vincere (territori per conquerir).

Referèndum

Procediment jurídic, és a dir, convocada per al poder legislatiu (Parlament) pel qual se sotmeten al vot popular lleis i actes administratius la ratificació de les quals es proposa pel poble. Serveix per a que el poble doni la seva opinió davant d’una reforma legislativa o constitucional.

Regència

És la figura que substitueix la del rei en una monarquia. Aquesta pot ser per delegació de les funcions quan el rei encara està governant o bé per incapacitat, bé sigui perquè no ha assolit la majoria d'edat, bé perquè ha perdut la capacitat de governar.

Rei

És la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Sistema bicameral

És la pràctica de tenir dues cambres legislatives. En aquest sentit, un parlament bicameral és un parlament o congrés que posseeix dues cambres: una Cambra baixa, generalment denominada "Assemblea Nacional", "Parlament", "Cambra de Diputats", etc., i una Cambra alta, habitualment anomenada Senat.

Think tanks

És una institució investigadora o qualsevol altre tipus d'organització que ofereix consells i idees sobre assumptes de política, comerç i interessos militars. Sovint estan relacionats amb laboratoris militars, empreses privades, institucions acadèmiques... Normalment aquest terme es refereix específicament a organitzacions on uns quants teòrics i intel·lectuals pluridisciplinaris elaboren anàlisis o recomanacions polítiques. El nom prové de l'anglès, per l'abundància d'aquestes institucions als Estats Units, i significa dipòsit d'idees.

Tribunal Constitucional

És un òrgan col·legiat constitucional espanyol la funció del qual és la de ser l'intèrpret suprem de la Constitució. Està regulat en l'actualment vigent Constitució Espanyola de 1978 (CE), en el Títol IX, en els articles del 159 al 165, així com en la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) que desenvolupa i dóna sortida a la reglamentació de l'òrgan.

Tribunal de Comptes

És una institució que comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i despeses de la Unió Europea (UE), així com la seva bona gestió financera. Té la seva seu a Luxemburg.

Tribunal Suprem

També conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància, és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.

Vot

És un mètode de presa de decisions en el qual un grup, tal com una junta o un electorat, tracta de mesurar la seva opinió usualment com el pas final que segueix les discussions o debats. Les alternatives al vot inclouen l'adopció de decisions per consens (que funciona evitant la polarització i marginalització del dissentiment) i l'aposta (com en una democràcia anticipatòria).