Dictadura de Primo de Rivera: corporativisme, oposició i final de la monarquia
La dictadura de Primo de Rivera i la caiguda de la monarquia
Durant aquest govern es va intentar instaurar un règim corporativista inspirat en el feixisme, en el qual el més important era la nació. Per això es va crear l'Organització Corporativa del Treball el 1926, amb la finalitat d'eliminar la lluita de classes a través dels comitès paritaris, que es reunien per resoldre les seves diferències; si no es posaven d'acord, l'Estat els obligava.
La Assemblea Nacional (1927) estava formada per representants de les corporacions de l'Estat. El 1929 va presentar el projecte d'una nova Constitució, però davant la manca de suport aquest projecte va ser retirat.
Intervencionisme estatal i obres públiques
El directori civil, per potenciar el desenvolupament econòmic, va posar en pràctica una política econòmica basada en l'intervencionisme estatal dins el marc del capitalisme. La dictadura va fer ús de préstecs extraordinaris, invertint una quantitat important en obres públiques.
DOC.3
Gràcies al foment de l'obra pública va augmentar la producció i l'Estat va crear els monopolis, atorgant a una empresa el domini exclusiu d'un servei, sense cap tipus de competència (empreses com Telefónica, Campsa i Tabacalera). Aquest increment de la producció es va desenvolupar en una conjuntura internacional molt favorable (els feliços anys vint).
DOC.4
Oposició al règim
L'intent de Primo de Rivera que el règim es perpetués va provocar l'aparició d'una forta oposició procedent de diversos sectors: l'oposició republicana, formada pel Partit Republicà Radical i l'Acció Republicana; l'oposició anarquista (aparició de la FAI); l'oposició estudiantil; l'oposició dels polítics liberals; l'oposició dels intel·lectuals; i l'oposició dels nacionalistes, sobretot per part dels catalans.
Primo de Rivera va continuar mantenint els ascensos per mèrits de guerra per pressió dels africanistes. Això va portar molts militars, com els artillers, a defensar el republicanisme.
DOC.5
La fi de la dictadura i la proclamació de la República
Primo de Rivera, ja conscient que no comptava ni tan sols amb el suport de l'exèrcit, va acabar dimitint el 1930. Alfons XIII va encarregar al militar Berenguer la formació d'un nou govern. Aquest va tractar de tornar al sistema constitucional de 1876, per la qual cosa va dissoldre l'Assemblea Nacional i va permetre el retorn de partits i sindicats.
Al Pacte de Sant Sebastià (1930), republicans, nacionalistes i socialistes van decidir crear un comitè revolucionari per preparar l'arribada de la II República. Aquell mateix any es van produir dos intents fallits d'imposar la República. El primer, iniciat pels capitans Fermín Galán i García Hernández, que van ser afusellats i es van convertir així en màrtirs; el segon, protagonitzat pel general Queipo de Llano i els comandants Román Franco i Ignacio Hidalgo.
El 1931, Berenguer va ser substituït per Joan Baptista Aznar, i aquest, el mateix any, va convocar les eleccions municipals, que van donar la victòria als candidats republicans i socialistes. Així es va produir la caiguda de la monarquia i, dos dies després, es va proclamar la II República.