Dictadura de Primo de Rivera: Economia, Oposició i Catalunya

Història13 de des. 20242,7 KB

Política Econòmica i Social

Anys 20, època d'expansió econòmica i modernització. Creixement de més del 5% anual.

Proteccionisme i ajudes a les empreses per competir a l'exterior. Doc. pàg. 233
Impuls dels sectors de béns d'inversió: Obres públiques.
Concessions a grans monopolis (Telefònica, Cepsa).
Tot això provoca el creixement del dèficit pressupostari: Dèficit Públic.

Intervenció de l'Estat: regulació del treball. Legislació laboral paternalista.
Defensa dels sectors moderats del moviment obrer i persecució dels radicals: Organització Corporativa Nacional (mediació entre treballadors i patrons). Potenciar el Sindicat Lliure.

Primerament, convivència de la dictadura amb la burgesia catalana.
Però aviat es mostra l'anticatalanisme del règim i la repressió contra el catalanisme: desmantellament de les institucions catalanes. Dissolució de la Mancomunitat (1925). Prohibició de l'11 de setembre i persecució de la llengua catalana. Tancament del camp del Barça.

Doc. pàg. 234

Oposició d'alguns elements de la Restauració. Conspiracions militars (Sanjuanada).
Republicans: Aliança Republicana
Catalanistes. Sobretot el més sobiranista: Francesc Macià, Estat Català (incursió armada, Prats de Molló, 1926, que fracassa però té ressò internacional).
Anarquistes. CNT: molt bel·ligerant contra la dictadura. Intents insurreccionals (Drassanes, 1924). Divisions internes: més moderats (possibilistes), més radicals (FAI, 1927).
Comunistes.
Socialistes. PSOE: dubtes inicials i divisions (UGT). Certa col·laboració amb el règim: Largo Caballero, representant obrer al Consell d'Estat. Però ja al 1929, a favor de la República.
Intel·lectuals: tensió amb la dictadura. Exili de Miguel de Unamuno. Agrupació al Servei de la República. "Manifest d'escriptors castellans en defensa de la llengua catalana". Ortega y Gasset.