Díctics personals, espacials i temporals: tipus i exemples

Resum

El document explica el concepte de llenguatge i de significant i significat, i després els díctics, elements lingüístics que assenyalen les persones o les circumstàncies de lloc i temps de l'acte comunicatiu. Distingeix tres tipus: personals, espacials i temporals. També repassa relacions semàntiques com la sinonímia, l'antonímia i la polisèmia, i resumeix la tipologia textual (descripció, narració, explicació i argumentació).

Punts clau

El díctic és un element lingüístic que assenyala les persones o les circumstàncies de lloc i temps en què es produeix l'acte comunicatiu.
Díctics personals: possessius (emissor i receptor) i pronoms personals.
Díctics espacials: indiquen el lloc on es produeix l'acte (aquí, allí).
Díctics temporals: indiquen el moment en què parlen els interlocutors (ara, avui, avui).
Sinonímia: mateix significat; antonímia: significat contrari; polisèmia: diversos significats relacionats d'una mateixa paraula.
Diftongs decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu; diftongs creixents: ua, üe, üi, uo (darrere g i q).
La tipologia textual inclou descripció, narració, explicació i argumentació, cadascuna amb recursos lingüístics propis.

Posa't a prova

Significat:concepte/significant:conjunt sons i lletres. Llenguatge: capacitat que tenim de comunicar-nos de trasnmetrens coneixements

Díctics; elements lingüístics que assenyales les persones o circunstancies de lloc temps en que es produeix l'acte comunicatiu. 3tipus

Díctics personals: possesius,( emisor receptor), pronoms personals.

Díctics espacials: lloc on es produeic l'acte, Aquí, allí

Díctics temporals: moment en que els interlocutors enraonen. Ara, avui avanç. Antonímia: significat contrari, Sinonímia: mateix significat. Polisemia: dos significats semblants per el mateix significat. Hiperonímia: relació d'inclussio semantica. Homonímia: palabras iguals amb significat diferent. homofonia: sons escrits que sonen igual pero son diferents. Homografía. S'escriuen i sonen igual. Paronímia: semblança

Sintagmas; grups de paraules dels cuals una n'es el nucli

decreixents :ai, ei oi ui au eu iu ou uu.Creixents: ua üe üi uo (derrera g i q) diftong: es constituït per una vocal procedida d'una i o u. Hiat: successió de dues vocals pronunciades en dos cops de veu

tipología textual: Descripció:diu com es una persona un lloc un ambient. Ordenació de l'espai, present o imperfect (ser, tenir) abundancia adj.

Narració:relata fets o accions. Ordenació en el temps. Passat i verb d'acció. Explicació: introducció, desemvolupament,conclusió, informa d'una idea. Organització lógica i jerárquica de les idees, verbs atributius, (ser estar) connectors lógics. Argumentació: una opinió per convèncer. Tesimarguments i contraarguments, verbs (opinar, pensar creure) connector lógics, preguntes i exclamacións.

Preguntes freqüents

Quins són els tres tipus de díctics?

Els díctics es classifiquen en personals (possessius i pronoms personals), espacials (aquí, allí) i temporals (ara, avui, avui). Cadascun indica un aspecte diferent de les circumstàncies de l'acte comunicatiu.

Què és un díctic?

Un díctic és un element lingüístic que assenyala les persones o les circumstàncies de lloc i temps en què es produeix l'acte comunicatiu.

Quina diferència hi ha entre diftong i hiat?

El diftong és format per una vocal precedida d'una i o u, i es pronuncia en una sola síl·laba. L'hiat és una successió de dues vocals pronunciades en dos cops de veu.