Diferències entre Ciència, Mites i Coneixement Científic

Definicions de coneixement

• Ciència: És un coneixement el més objectiu possible que estableix relacions universals entre els fenòmens, les quals permeten preveure resultats.
• Coneixement ordinari: Coneixement que tenim gràcies a l’experiència diària. Es basa en l’experiència dels nostres sentits, és un coneixement molt subjectiu i és revisable.

Els mites i la religió

Els mites són narracions que expliquen per què el món és com és (per què l’home és així, per què el món és així). La religió també explica el mateix. Els mites estan dins les religions i cada religió té els seus mites.

És una explicació tancada: no es pot modificar, no es pot criticar, queda com una veritat definitiva i no és revisable.

Ciència i religió

Els continguts dels mites i religions no es poden modificar, ja que no són revisables. En canvi, en la ciència tots els coneixements són modificables perquè es poden qüestionar i canviar.

Característiques del coneixement científic

• Sistemàtic: Coneixement ordenat.
• Analític: Analitza les coses i separa conceptes.
• Especialitzat: Cada ciència estudia un concepte i té el seu propi camp.
• Clar i precís: Tothom entén el mateix; s’ha d’expressar de la manera més clara i precisa.
• Metòdic: En la investigació científica se segueixen passos, un camí.
• Demostrable/contrastable: El coneixement s’ha de demostrar mitjançant un raonament. El coneixement és contrastable quan es posa a prova.
• Obert (crític i progressiu): El coneixement està obert al canvi, no és una veritat definitiva, es pot revisar i modificar.
• Predictiu i útil: Ens permet predir el que passarà.

El problema de la demarcació

• Neopositivisme: Un coneixement és científic si és verificable.
• Popper: Un coneixement és científic si és falsable, és a dir, si sabem què hauria de passar per desmentir-lo.

Relació entre ciències formals i empíriques

• Les ciències formals són instruments de les empíriques, que utilitzen les formals com a eina.
• Totes les ciències fan servir les matemàtiques com a instrument. La lògica també és un instrument, perquè hi ha d’haver un raonament que verifiqui el coneixement.