Diferències entre ètica i moral: definicions i llibertat
L'ètica i la moral: definicions i diferències
La paraula ètica prové del grec êthos i significava, primitivament, estatge. Posteriorment, Aristòtil va afinar aquest sentit i, a partir d'ell, va significar «manera d'ésser» o «caràcter». Així, l'ètica era com una espècie de segona casa o naturalesa; una segona naturalesa adquirida, no heretada com ho és la naturalesa biològica.
L’ètica, per altra banda, és una reflexió sobre la moral. Com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem vàlids uns comportaments i no uns altres, i compara les pautes morals que tenen diferents persones. Enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta i crea teories que estableixen i justifiquen allò pel qual val la pena viure.
La paraula moral tradueix l’expressió llatina moralis, que significava «costum». Amb la paraula moralis, els romans recollien el sentit grec d'êthos: els costums també s’assoleixen a partir d’una repetició d’actes.
La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes. La moral sovint és un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vida no amb imposicions, sinó amb llibertat i responsabilitat.
La llibertat: definició i tipus
La llibertat no és una filosofia i ni tan sols és una idea: és un moviment de la consciència que ens mena, en certs moments, a pronunciar dos monosíl·labs: SÍ o NO.
1. Llibertat externa
També anomenada llibertat d’acció. Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, consisteix a poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi. La seva existència no resulta problemàtica.
2. Llibertat interna
També anomenada llibertat d’elecció o lliure albir. Consisteix en la capacitat o possibilitat de decidir o voler això o allò, quan aquesta decisió és indeterminada, és a dir, no causada. Aquesta sí que resulta problemàtica, ja que en podem posar en dubte l’existència. Negar l’existència de llibertat pot problematitzar tot el supòsit que l’acció és el resultat d’una decisió conscient i voluntària.