Diferències entre ètiques teleològiques i deontològiques i teories clàssiques

Diferència entre ètiques teleològiques i deontològiques

Les normes derivades establertes per les ètiques teleològiques no sempre coincideixen amb les de les ètiques deontològiques.

Exemple: en el cas de l'eutanàsia, l'ètica teleològica pot passar per alt el «respecte a la vida» pel desig de la persona; en canvi, l'ètica deontològica prioritza el «respecte a la vida», ja que se'n considera un deure.

Teories ètiques clàssiques

Teories teleològiques naturalistes subjectives

Eudemonisme aristotèlic (s. IV aC)

Eudaimonia: per Aristòtil, el fi de les accions humanes és la felicitat (eudaimonia). Com l'ésser humà assoleix la felicitat:

• Practicant la virtut (areté): la raó ens informa; cal seguir la regla del terme mig. Ex.: covardia / valentia / temeritat.
• La virtut més elevada és la prudència: tenir en compte totes les circumstàncies i saber resoldre bé les situacions.

A la felicitat arribem amb una bona vida, una vida d'acord amb la virtut. L'autèntica felicitat és l'autorealització personal: desenvolupar la facultat més elevada, la raó i l'intel·lecte. Per Aristòtil, la vida més feliç és aquella dedicada al saber i a la ciència; la va anomenar vida contemplativa o vida teòrica.

Hedonisme d'Epicur (Epicur de Samos, s. II aC)

Les teories hedonistes identifiquen el que és bo amb el plaer (hédone). L'activitat humana consisteix en la consecució del plaer i l'evitació del dolor.

La gent que viu als grans imperis és desgraciada. Per aconseguir la felicitat cal una vida sosegada i tranquil·la: alliberar-se de les pors.

Epicur es basa en la teoria de l'atomisme físic de Demòcrit: les coses estan formades per àtoms que es mouen en el buit; els moviments no estan rigidament definits, hi ha atzar (llibertat, indeterminisme). Per tant, si tot és atzarós, el fatalisme i el destí s'anul·len.

No hem de tenir por del destí: el destí no existeix. No cal por dels déus: existeixen però no s'ocupen dels assumptes humans. No cal por a la mort: quan estem vius la mort no hi és. No cal por dels càstigs d'ultratomba: l'ànima és immortal.

Eliminades les pors, comença la recerca de la felicitat (tenir plaer i evitar el dolor).

• Aponia: absència de dolor al cos.
• Ataràxia: absència de dolor de l'ànima.

Epicur rebutja els plaers momentanis i busca plaers duradors (l'art de calcular).

• Plaers naturals i necessaris: menjar, beure, etc.
• Plaers naturals, no necessaris: per exemple, vestir-se bé o altres comforts no essencials.
• Plaers no naturals ni necessaris: luxe (pot causar dolor de l'ànima).

Vida senzilla basada en l'autosuficiència; evitar el dolor del cos i de l'ànima.