Dinàmica de la Població a Espanya i Catalunya (1900-1930)

La Població Creix i es Mou: Dinàmica Demogràfica (1900-1930)

El Creixement Demogràfic Espanyol i Català

• Creixement sostingut de la població espanyola.
• La població es concentra a les zones industrials.
• Baixa natalitat i, encara més baixa, la mortalitat.
• A Espanya (incloent-hi Catalunya), la taxa de natalitat disminueix de manera progressiva. Hi ha una caiguda dràstica de la mortalitat, tot i que encara hi ha molta *mortalitat catastròfica* (grips, epidèmies...).
• A Espanya, la natalitat cau més ràpid que a Catalunya.
• A Catalunya, el creixement de la població va ser superior al del conjunt d’Espanya.
• Comença a desenvolupar-se una demografia més moderna.
• Catalunya va més avançada respecte a Espanya, ja que hi ha menys morts, sobretot catastròfiques. Aquests fets s’expliquen perquè estan en diferents etapes de la **transició demogràfica**.
• Continua havent-hi morts catastròfiques, però la taxa de mortalitat infantil ha disminuït molt al final del primer terç del segle XX.

Evolució de l'Esperança de Vida

• Any 1900: Homes: **32 anys** / Dones: **37 anys**
• Any 1930: Homes: **48 anys** / Dones: **53 anys**

Moviments Migratoris i Redistribució de la Població

Els moviments migratoris continuen amb la tendència del segle XIX: dels camps a les ciutats.

Migracions Exteriors

• Sobretot de Galícia i les Canàries cap a Sud-Amèrica. Als espanyols se’ls anomenava despectivament *“gallegos”*.
• Del litoral de la península (des de Castelló fins a Almeria) emigren a França (per l’agricultura) o a Algèria (colònia francesa).

Migracions Interiors

• Cap a les grans ciutats i nuclis industrials a la recerca d’un lloc de treball (*efecte crida*).
• Ciutats que reben població i creixen significativament: Madrid, Sevilla, València i Màlaga.

El Cas Català: Immigració i Creixement

• El creixement demogràfic català no es pot explicar sense la immigració.
• Origen dels immigrants: Aragó, València, Múrcia i Almeria (el Llevant Espanyol). Se’ls anomenava despectivament *“murcianos”*.
• Zones receptores a Catalunya: Barcelona i les ciutats industrials.

Saldo Migratori a Catalunya (1915–1930)

El saldo migratori positiu es produeix principalment entre 1915 i 1930:

• **1915 – 1920:** +> 200.000 persones (coincidint amb l’apogeu industrial català durant la Primera Guerra Mundial).
• **1920 – 1925:** +> 100.000 persones (indústria estancada).
• **1925 – 1930:** +> 214.000 persones (impulsat per obres públiques: construcció de preses hidràuliques, construcció del metro de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona l’any 1929).

Les persones que es traslladaven eren joves i en edat fèrtil. Per això, les zones industrials i urbanes que van rebre més immigració van experimentar un rejoveniment de la seva població.