La dinàmica de la població mundial: creixement i fecunditat
La dinàmica de la població
Des de mitjan segle XX, la població ha experimentat el creixement més elevat mai registrat. Dels 2.500 milions d’habitants que hi havia el 1950, s'ha passat als 7.000 milions actuals. Aquest creixement s'ha produït per dos factors:
- Descens de les taxes de mortalitat.
- Manteniment, fins al 1970, d’unes taxes de natalitat elevades en bona part del món.
El creixement més accelerat de la població mundial es dóna avui al continent africà, especialment a l’Àfrica subsahariana, amb un creixement que supera el doble de la mitjana mundial.
A la resta del món, tot i que la població augmenta, hi ha una tendència cap a la disminució progressiva de naixements. La taxa de mortalitat mundial també disminueix a poc a poc. Únicament al continent europeu hi ha una tendència a l’alça a causa de l’important envelliment de la població.
La taxa de mortalitat menys elevada es dóna a l’Amèrica Central i del Sud, mentre que les taxes de mortalitat encara es mantenen altes a l’Àfrica subsahariana i en alguns països asiàtics. Les projeccions de població de l’ONU assenyalen que el creixement total de la població mundial s’alentirà al llarg del segle XXI. Al 2050, la població arribarà als 9.000 milions d’habitants.
La disminució universal de la fecunditat
La natalitat es calcula sobre el total de la població. Això pot induir a extreure conclusions enganyoses sobre l’evolució d’una població segons la seva estructura per edats o sexes. La fecunditat, en canvi, permet explicar millor per què es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir. Un índex molt útil per mesurar la fecunditat és l’índex conjuntural de fecunditat (ICF).
Hi ha factors biològics, com ara l’alimentació, els períodes de lactància i l’edat a què es tenen els fills, que expliquen petites diferències de fecunditat. Tanmateix, els factors socials determinen molt més decisivament les diferències de fecunditat entre uns països i uns altres, o entre zones rurals i urbanes. Són factors socials:
- L’edat i la durada del matrimoni.
- La freqüència del celibat.
- Les formes d’unió entre les parelles.
- El grau d’instrucció.
- La valoració social de les dones.
- El nivell de desenvolupament humà i econòmic.