El Directori Militar i Civil de Primo de Rivera

Causes i justificacions del cop d'estat

• Tensions socials i revolucions: El context del pistolerisme patronal.
• Separatisme: Especialment centrat a Catalunya.
• Corrupció política de la Restauració: Un cert regeneracionisme que dissimulava la submissió del poder civil al poder militar.
• Guerra del Marroc: El Desastre d'Annual i l'intent de desviar les responsabilitats de la Corona.

Reaccions al cop d'estat

• Rebuda amb un cert entusiasme per part de la burgesia i les classes mitjanes, o amb indiferència.
• Tot i que el Rei no va participar directament en el cop, el va justificar i va sostenir la consegüent dictadura.

Directori Militar (1923-1925)

A diferència dels anteriors cops d'estat del segle XIX, aquest no pretén retornar el poder als polítics, sinó que s'instaura una dictadura militar.

• Dissolució de les Corts: Govern per decret.
• Suspensió de la Constitució: No hi ha pluripartidisme ni eleccions.
• Partit únic: Unión Patriótica. Es busca un suport social a la dictadura, però sense arribar al totalitarisme feixista.
• Dissolució de sindicats: Es dissolen els més radicals (anarquistes i comunistes).
• Ordre públic: Substitució de les autoritats civils per les militars.
• Censura: S'imposa una dura censura de premsa, prohibint les crítiques al Govern o a l'Església.
• Persecució dels nacionalismes perifèrics: El PNB, Estat Català i Acció Catalana passen a la clandestinitat. Primo de Rivera vol una Espanya "una, grande e indivisible" i utilitza el lema "antes roja que rota".
• Estatut Municipal: Dissolució dels ajuntaments per juntes formades per l'oligarquia local (fals regeneracionisme que disfressa el control de la societat civil per part dels militars).

La Guerra del Marroc

El propi dictador controla el conflicte amb l'Alt Comissionat del Marroc (1924). Es produeix la col·laboració amb França en el desembarcament d'Alhucemas (1925), que serà un èxit militar contra Abd-el-Krim.

Directori Civil (1925-1930)

• Govern format per civils, membres del partit Unión Patriótica.
• Perspectives de tornar a la normalitat i institucionalitzar el règim amb interès econòmic i social.
• Però la presència de tècnics i civils no va significar un canvi de rumb en la dictadura: el poder absolut seguia en mans del dictador, amb un control total del poder executiu, judicial i legislatiu.
• Martínez Anido, ministre de Governació.
• Assemblea Nacional Consultiva (1927): No democràtica. La componen membres de les corporacions mitjançant sufragi indirecte.
• Milícia cívica: Creació dels somatents per preservar l'ordre social.
• Projecte de Constitució (1929): El dictador vol un executiu fort.