Discòbol de Miró vs. Laocoont: Escultura Grega Clàssica i Hel·lenística

Fitxa d'Anàlisi: El Discòbol de Miró

Dades Tècniques del Discòbol

• Autor: Miró (Miron)
• Cronologia: 460 a.C. (Aproximadament)
• Material: Original de bronze; còpia romana de marbre
• Estil: Grec Clàssic
• Tipologia: Escultura exempta
• Localització: Museu Nazionale delle Terme (Roma)

Context Històric i Cultural (Període Clàssic)

Aquest període (Clàssic) correspon al moment de màxim esplendor d’Atenes. Una etapa marcada per grans obres arquitectòniques com el Partenó, l'Erecteu i el Temple d'Atena Niké; i de grans escultors com Fídies (Fris del Partenó), Policlet (Dorífor) i Miró (Discòbol). També fou una època de grans filòsofs com Sòcrates i l’escola de medicina d'Hipòcrates.

Característiques Generals de l'Escultura Clàssica

• Proporció
• Equilibri
• Moviment o dinamisme: contrapposto
• Pèrdua de frontalitat
• Material per excel·lència: marbre i bronze
• Naturalisme

Anàlisi Formal del Discòbol

Descripció i Composició

Representa un jove atleta dempeus, despullat, just en el moment de llençar el disc. És una escultura plena de moviment i amb una composició complexa basada en dues línies principals: una que va del cap, recorre el cos i fa ziga-zaga; i l’altra que va des del disc, passant pel braç dret fins a la mà esquerra.

Va ser pensada per ser contemplada de cara (unifacialitat). Hi ha manca d’expressivitat en el rostre. La figura és naturalista, però presenta uns cabells geomètrics. La còpia de marbre requereix d’un suport per aguantar el pes de l’escultura.

Aquest naturalisme es manifesta a través d’un estudi molt detallat de l'anatomia humana. L’escultor intenta copsar una figura en un instant determinat, demostrant que tot el cos es troba en tensió, cosa que es percep gràcies a la seva musculatura. Finalment, Miró trenca amb la rigidesa i la simetria pròpia de l'escultura arcaica i proposa una obra basada en el moviment i la instantaneïtat.

Anàlisi del Contingut i Funció

Significat i Funció

Significat: El Discòbol representa un jove atleta just en el moment de llençar el disc. Altres escultors havien representat una temàtica similar, però Miró va anar més enllà i es va arriscar a representar-lo quan gira sobre si mateix. Els atletes vencedors de les Olimpíades eren considerats semideus i sovint eren presentats com a models de bellesa ideal.

Funció: Decorativa, com la gran majoria de les obres gregues que servien per decorar els espais públics més importants de les polis.

Laocoont i els seus Fills: L'Expressivitat Hel·lenística

Dades Tècniques del Laocoont

• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: Segle I a.C.
• Estil: Grec Hel·lenístic
• Material: Original en bronze; còpia en marbre
• Tipologia: Escultura exempta, conjunt escultòric
• Localització: Museus Vaticans

Context Històric i Cultural (Període Hel·lenístic)

L’època hel·lenística és un període que es caracteritza per la fusió de la cultura grega amb la cultura del Pròxim Orient, fet que va ajudar a la proliferació de noves ciutats que es van convertir en importants centres artístics. És el cas d’Alexandria (Egipte), amb l’obra Al·legoria del Nil; de la ciutat de Pèrgam destaquen El Gàlata suïcidant-se i El Gàlata ferit; i de la ciutat de Rodes destaquen La Victòria de Samotràcia, El Brau Farnese i Laocoont i els seus fills.

Característiques Generals de l'Escultura Hel·lenística

• Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssic (teatralitat).
• S’accentua el realisme i les expressions turmentades (pathos).
• Són figures plenes de moviment i dinamisme.
• Importància dels grups escultòrics.
• Diversitat temàtica: Els artistes d’aquest període van més enllà de representar joves atletes, sinó que representen una gran varietat de temes com escenes quotidianes, al·legories i grups escultòrics.
• Els artistes es recreen en el seu art, buscant resoldre problemes tècnics.
• En general, aquestes obres destaquen per la seva grandiositat.
• Els escultors tracten les diferents etapes de la vida, des de la infància a la vellesa.

Anàlisi Formal del Laocoont

Composició i Expressivitat

La composició és molt complexa (conjunt escultòric), tal com ho demostren les línies piramidals que connecten el cap principal amb el cap dels seus fills, així com la línia en diagonal que va des del braç dret del sacerdot fins a la cama esquerra.

És una obra d’un gran dinamisme (moviment) i expressivitat. Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica i s’imposa el gust per la teatralitat. Els moviments són forçats i violents, els músculs en tensió i els rostres angoixats i crispats. És el cas del sacerdot, que amb el front arrugat i la boca oberta expressa el seu dolor i patiment (expressivitat pathos).

Aquesta obsessió per representar la figura humana porta a l’artista a representar els nois amb una musculatura de persona adulta, però amb proporcions més petites.

L'obra destaca per la seva grandiositat i la diversitat temàtica, ja que els artistes són capaços de representar no solament joves atletes sinó també escenes quotidianes, al·legories i grups escultòrics.

Anàlisi del Contingut i Funció

Tema i Significat

Tema: Aquesta obra representa l’agonia de Laocoont, sacerdot troià que va advertir als seus conciutadans del perill que comportava l’entrada del cavall de fusta a la ciutat. Atena, per evitar que el seu pla fracassés, va enviar dues serps marines per matar el sacerdot i els seus fills.

Funció: Decorativa, ja que servia per ornamentar tant un lloc públic com una casa particular.

Models i Influències

Influències del Discòbol (Miró)

Models i Impacte

Models: Miró es va inspirar en els vasos de ceràmica pintats.

Influències: Amb aquesta obra basada en la proporció, el naturalisme i l’equilibri, Miró va influir en moltes obres posteriors. Destaca sobretot el moviment, el dinamisme i la tensió en la musculatura del cos.

Influències del Laocoont

Models i Impacte

Models: Té els seus referents en l’escultura clàssica dels segles V i IV a.C.

Influències: Aquesta expressivitat serà imitada per artistes posteriors, especialment durant el Renaixement (Miquel Àngel) i al Barroc (El Rapte de Proserpina de Bernini).