Discriminació de Preus, Competència Monopolista i Externalitats
La Discriminació de Preus en el Monopoli
Independentment del grau de competència, un monopolista pot discriminar preus si la llei ho permet. Aquestes discriminacions busquen augmentar els beneficis. La discriminació de preus:
- És una estratègia racional per a un monopoli que maximitza beneficis, ja que permet establir preus diferents per sobre del cost marginal.
- Requereix la capacitat de separar els clients segons la seva disposició a pagar.
- Pot augmentar el benestar econòmic en eliminar la ineficiència inherent a la fixació de preus del monopoli.
- La discriminació de preus és legalment acceptada perquè pot augmentar el benestar total.
Discriminació de Preus Perfecta
La discriminació de preus perfecta es refereix a una situació en la qual el monopolista coneix la disposició a pagar de cada client i pot cobrar-li un preu diferent. En aquest cas, el monopolista cobra a cada client exactament el preu que està disposat a pagar i obté tot l'excedent de cada transacció.
Competència Monopolista
Utilitzem el terme "competència imperfecta" per a referir-nos a estructures de mercat que es troben entre la competència perfecta i el monopoli. En realitat, són pràcticament monopolis restringits. Es busca segmentar el mercat mitjançant publicitat, imatge, envasos, etc., de manera que cada empresa es quedi amb un nínxol de mercat, actuant pràcticament com un monopolista dins d'aquest. En el monopoli i l'oligopoli, la situació és similar: ambdós tenen barreres d'entrada i acorden les tarifes de preu.
Conceptes Clau de Costos i Ingressos
- CT (Cost Total): Cost Fix + Cost Variable
- CV (Cost Variable): Cost Marginal + Cost Variable (creuat)
- CTMe (Cost Total Mitjà): Cost Total / Quantitat
- IT (Ingrés Total): Preu x Quantitat
- CM (Cost Marginal): Variació del Cost Total / Variació de la Quantitat
- BT (Benefici Total): Ingrés Total - Cost Total
- IM (Ingrés Marginal): És el preu del producte.
Externalitats i Béns Públics
Definició d'Externalitats
Una externalitat és l'impacte no compensat de les accions d'una persona sobre el benestar d'una altra. Les externalitats fan que els mercats siguin ineficients i fallin en la maximització del benestar. Per solucionar-ho, cal assignar un preu a aquest impacte d'una forma o una altra. Les externalitats poden ser positives (com la sanitat o l'educació) o negatives (com la contaminació).
Tipus de Béns
Tots els béns tenen característiques que van des de la rivalitat a la no rivalitat i de l'exclusió a la no exclusió. Gairebé tots els béns rivals són privats per naturalesa. Un bé no rival seria un programa de televisió. Un bé excloent és aquell que permet que només el seu propietari l'utilitzi. Un bé no excloent o un mal no excloent és la contaminació. Per la seva naturalesa, en el mercat, el normal és que els béns siguin rivals i excloents.