Dissolucions i dispersions col·loïdals: osmosi i pH

Dissolucions i dispersions col·loïdals

Els líquids que hi ha en els éssers vius contenen molts tipus de molècules disperses o soluts i un sol tipus de fase o dissolvent, que és l'aigua.

Els soluts poden ser de pes molecular baix (cristal·loides) o de pes molecular elevat, d'uns quants milers (col·loides). Aquests poden ser macromolècules o poden ser micel·les (agrupació de moltes molècules petites). Les dispersions de solut de pes molecular baix (dissolucions) i les de pes molecular elevat (dispersions col·loïdals).

Propietats de les dissolucions

• Difusió. Repartició homogènia de les partícules d'un fluid (gas o líquid) en el si d'un altre en posar-los en contacte. És deguda al moviment constant en què es troben les partícules de líquids i gasos.
• Osmosi. Pas del dissolvent entre dues solucions de concentració diferent a través d'una membrana semipermeable que impedeix el pas de les molècules de solut. El dissolvent es mou des de la dissolució més diluïda fins a la més concentrada, ja que el percentatge de molècules d'aigua és més alt en la solució més diluïda. Per tant, el nombre de xocs d'aquestes molècules contra la membrana és superior en el medi més diluït. Apareix així un impuls d'aigua cap a la més concentrada, l'anomenada pressió osmòtica. La membrana citoplasmàtica és una membrana semipermeable i dóna lloc a diferents respostes davant la pressió osmòtica del medi extern. Si aquest és isotònic respecte del medi intern cel·lular, és a dir, té la mateixa concentració, la cèl·lula no es deforma. Si el medi extern és hipotònic (menys concentrat), la cèl·lula s'infla (turgència) perquè hi entra aigua a l'interior. Si el medi extern és hipertònic (més concentrat), la cèl·lula perd aigua i s'arruga, i la membrana pot acabar trencant-se (plasmòlisi).
• Estabilitat del grau d'acidesa o pH. Els valors del pH oscil·len entre 0 i 14. Si pH > 7 la dissolució és bàsica; si pH = 7 la dissolució és neutra; si pH < 7 la dissolució és àcida. Tots els éssers vius mantenen constant el pH del seu medi intern. Això s'aconsegueix sobretot gràcies a les sals minerals dissoltes, que constitueixen les dissolucions tampó.