Taula periòdica i valències dels elements: enllaç químic i compostos binaris

Resum

El document explica la taula periòdica de Mendeléiev, els criteris de classificació dels elements i la taula moderna ordenada pel nombre atòmic. A més, repassa els tipus d'enllaç químic (iònic, covalent i metàl·lic), l'electronegativitat, les valències més usuals per grups i els hidrurs. També introdueix els electròlits i els no-electròlits.

Punts clau

Mendeléiev va crear la taula periòdica el 1869 amb 63 elements, ordenats per massa atòmica creixent i deixant espais buits per a futurs elements.
La taula periòdica moderna ordena els elements per nombre atòmic creixent (nombre d'electrons = nombre de protons).
Hi ha tres tipus d'enllaç químic: iònic (entre elements molt separats a la taula), covalent (compartició d'electrons entre elements d'electronegativitats similars) i metàl·lic (unió d'un metall amb ell mateix o un aliatge).
L'electronegativitat és la capacitat d'un nucli atòmic per atraure electrons; l'element més electronegatiu és el flúor (F).
La valència és el nombre d'elements amb què es combina un element i depèn de la seva posició a la taula; el grup 1 té valència +1 i el grup 2 té valència +2.
Els electròlits són substàncies pures que, dissoltes en aigua, condueixen el corrent elèctric; els no-electròlits no el condueixen, com l'aigua destil·lada.

Posa't a prova

Dimitri Ivanovich Mendeléiev (1834-1907) va crear la taula periòdica de Mendeléiev el 1869 (amb 63 elements).
Criteri de classificació:
-Massa atòmica creixent.
-Colocar els elements en grups o famílies: va preveure deixar espais buits per colocar futurs elements.

Un any més tard de la seva mort, ja es coneixien 86 elements.

Característica de la taula periòdica moderna: elements ordenats per Nombre Atòmic creixent (nombre delectrons = nombre de prutons).

Enllaç químic: unió entre elements que interaccionen (Força datracció).

Tipus:
-Iònic: es dóna entre elements molt separats a la taula. Ex: Sodi (Na) + Clor (Cl).
-Covalent: es dóna entre elements amb electronegativitats similars: es comparteixen els electrons. Ex: CO2: O-C-O
-Metàl·lic: és la unió dun metall amb ell mateix o un aliatge.

Electronegativitat: capacitat que té un nucli atòmic per retenir / atraure els electrons. Lelement més electronegatiu és el Flúor (F).

Compostos binaris: compostos químics formats per la unió de dos elements.

València: nº delements amb que es combina un element determinat. La valència és una característica de cada element i depèn de la seva posició a la taula periòdica.

Valències més usuals:
-Grup 1 (valència +1): excepte Franci [es substitueix per Argent (Ag)].
-Grup 2 (valència +2): excepte Radi [Zinc (Zn) i Cadmi (Cd)].
-Grup 13 (valència +3): bor i alumini.
-Grup 17 (valència -1).
-Grup 16 (valència -2).

Hidrurs dels no-metalls de carácter àcid: són les combinacions dhidrogen amb els elements F, Cl, Br, I, S, Se, Te. Tenen caràcter àcid perquè les solucions aquoses daquests compostos tenen caràcters àcids.
Altres hidrurs de no-metalls: combinacions dhidrogen amb un no-metall.
Hidrurs dels metalls: combinacions dhidrogen amb un metall.

Electròlits: substàncies pures que dissoltes en aigua condueixen el corrent elèctric, com els àcids, els hidròxids o bases, i les sals.
No-electròlits: substàncies pures que, en iguals condicions, no condueixen el corrent elèctric, com laigua destil·lada.

Preguntes freqüents

Quin criteri va seguir Mendeléiev per classificar els elements?

Va ordenar els elements per massa atòmica creixent i els va col·locar en grups o famílies. Va preveure deixar espais buits per a futurs elements.

Quin és l'element més electronegatiu?

El flúor (F) és l'element més electronegatiu, és a dir, el que té més capacitat per atraure electrons.

Quines són les valències dels grups 1, 2, 13, 16 i 17?

El grup 1 té valència +1 i el grup 2 té valència +2, amb excepcions com el franci, el radi, el zinc i el cadmi. El grup 13 té valència +3, el grup 16 té valència -2 i el grup 17 té valència -1.